Els informes Letta i Draghi sobre Mercat Interior Únic i Competitivitat marcaran la pròxima legislatura europea

Els recents informes Letta i Draghi sobre Mercat Interior Únic i Competitivitat, respectivament, marcaran la pròxima legislatura europea (2024-2029).

El proppassat 17 d’abril, Enrico Letta, exprimer ministre d’Itàlia, ha presentat a Brussel·les un informe sobre el mercat únic europeu que li havia encarregat el Consell Europeu  el 30 de juny de l’any passat.

L’1 de gener de l’any que ve, el mercat interior europeu complirà trenta-un anys. Va ser, a la seva època, la gran realització de l’aleshores reconegut president de la Comissió Europea, el francès Jacques Delors. El títol de l’Informe és Molt més que un mercat: velocitat, seguretat, solidaritat.

Informe Letta

El Consell Europeu va encarregar específicament  a Letta  “la tasca d’obtenir  les opinions de diverses institucions europees i nacionals, així com les d’empresaris, sindicats i associacions de la societat civil sobre la conveniència de reformar el mercat únic“.

Durant la realització del seu informe, Letta ha visitat 65 ciutats i celebrat 400 reunions amb representants polítics, empresarials i socials a tot Europa. Això li ha permès constatar que, malgrat que Europa va liderar el desplegament dels trens d’alta velocitat, és impossible fer-los servir per moure’s veloçment entre les capitals europees, salvades algunes excepcions. Així no és d’estranyar que una de les recomanacions de l’informe Letta sigui que “durant els pròxims anys s’ha de prioritzar la planificació, finançament i desenvolupament d’un gran pla per connectar el conjunt de les capitals europees amb trens d’alta velocitat”.

Les grans conclusions de l’informe són les següents:

• El context internacional actual és molt diferent del que hi havia l’any 1992. “Els canvis demogràfics i de reestructuració de l’economia mundial generen el risc de comprometre el paper global de la UE en el món“. “La UE s’ha d’adaptar a un nou món de gegants“.
• Cal fer un salt endavant en la integració europea, a l’altura del que es va fer fa trenta anys. “Estem davant de l’última oportunitat”.
• Cal aprofitar més el mercat únic actualment existent, car es troba “molt fragmentat”, i avançar vers la “seguretat econòmica europea”.
•  El mercat interior únic de 1992 necessita una posada al dia. Va ser dissenyat en un temps en què les economies d’Europa i els Estats Units tenien una mida semblant, avui ja no és el cas.
• El mercat únic continua sent l’actiu més valuós de la integració europea, és a dir, un territori sense fronteres interiors ni altres obstacles normatius a la lliure circulació de persones, béns, serveis i capitals, les anomenades “quatre llibertats”.
•  El mercat únic s’ha de reinventar per extreure tot el seu potencial i permetre a les economies de la UE competir amb la dels Estats Units i la Xina i espantar així “l’amenaça real de desindustrialització” que amenaça el continent europeu.
• Cal un pla d’inversions per desplegar una veritable estratègia industrial europea i crear “un mercat d’inversions” que permeti treure profit dels ingents estalvis europeus, que sovint van en direccions extraeuropees.
• Cal incloure les finances dins del mercat únic, crear un mercat europeu de capitals, així com incorporar els mercats de l’energia i de les comunicacions que al seu dia es van quedar fora. Això permetrà augmentar la mida de les empreses europees, que avui en dia són més petites que les nord-americanes i xineses.
• Cal “alinear les prioritats estratègiques de la UE en el mercat únic” i això implica integrar els objectius de la doble transició energètica i digital, la futura ampliació de la UE i l’augment de la despesa en defensa, els quatre objectius estratègics actualment definits.
• La UE és “més que un mercat” (Jacques Delors va declarar una vegada que “ningú s’enamora d’un mercat”). És més que un simple espai d’intercanvi de béns i serveis. L’objectiu ara és crear una estratègia industrial europea i un mercat d’inversions.
• Cal crear una Borsa per a les firmes tecnològiques.

Al mateix temps que es feia públic l’informe Letta, l’FMI constatava que la bretxa econòmica amb els Estats Units s’havia ampliat considerablement els darrers temps i preveia que continuarà ampliant-se els anys vinents.

En aquest context, és vàlid el record d’una famosa frase pronunciada per Letta fa poc temps en el marc d’un seminari sobre la UE de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Santander (UIMP): “Si la UE no arriba finalment a la seva unió política federal, només li quedarà marge per prendre una única decisió autònoma: la de triar entre esdevenir una colònia dels Estats Units o de la Xina”.

Informe Draghi

També pràcticament al mateix temps que apareixia l’informe Letta sobre el mercat únic, l’expresident del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, ha presentat un altre informe sobre competitivitat que li va encarregar la presidenta de la Comissió Europea, Úrsula von der Leyen.

El seu àmbit central d’interès (competitivitat) és més ampli que el de Letta (mercat únic), però inclou un diagnòstic semblant sobre els mals econòmics que afligeixen Europa i com resoldre’ls. Es publicarà després de les eleccions europees. Els dos informes es reforcen mútuament, car la importància del mercat interior és crucial per reforçar la competitivitat europea.

Draghi opina que “el món està canviant ràpidament i ens agafa per sorpresa; la UE necessita un canvi radical”. “La resposta a aquests canvis s’ha vist limitada perquè la nostra organització, el nostre procés de presa de decisions i el nostre finançament estan pensats per al món d’ahir”, un món abans de la covid, de la guerra d’Ucraïna, de l’esclat de l’Orient Mitjà i de la tornada a la rivalitat entre grans poders.

En una conferència pronunciada a la Hulpe (Bèlgica) el 17 d’abril, Draghi ha declarat: “Ens cal una UE a l’altura del món d’avui i de demà. El que proposo a l’informe que em va encarregar la presidenta de la Comissió Europea és un canvi radical”. “Alguns actors globals han deixat de respectar les regles internacionals amb mesures proteccionistes, com ara els Estats Units, per “atreure capacitats manufactureres al seu territori, incloent-hi companyies europees, i la UE no ha reaccionat; sense accions polítiques estratègiques coordinades a escala europea, algunes indústries d’ús intensiu d’energia hauran de sortir d’Europa o tancar”.

“El que realment ho canviaria tot seria la unió dels mercats europeus de capitals, això és clau per permetre a les grans empreses europees créixer i poder competir amb els Estats Units i la Xina, i impulsar la creació de campions europeus en sectors clau com ara telecomunicacions”. “Europa es troba subjecte a la competència d’altres regions del món que ja no segueixen cap regla i estan dissenyant polítiques de manera proactiva per enfortir la seva productivitat. En el millor dels casos, aquestes polítiques apunten a redirigir les inversions cap a les seves economies en detriment de les nostres, i en el pitjor dels casos estan dissenyades per a fer-nos dependents d’elles de manera permanent”.

Draghi es refereix a la Xina, però també als Estats Units, que “recorre al proteccionisme per excloure als competidors i desplega poder geopolític per reorientar i assegurar les cadenes de subministrament”.

“Cal una redefinició de la UE similar a la realitzada fa setanta anys en crear la indústria del carbó i de l’acer”. “Europa necessita un impuls industrial que almenys iguali la proposta nord-americana i que reforci poderosament el continent davant de la Xina”.

Els informes Letta i Draghi marcaran probablement el camí de la pròxima Comissió Europea.

El nom de Mario Draghi està sonant cada dia més com a possible futur president de la Comissió Europea, al mateix temps que es debilita la  candidatura de Von der Leyen,  designada pel Partit Popular Europeu.

La possible candidatura de Mario Draghi a la presidència de la Comissió Europea acaba de ser recolzada pels líders d’Itàlia i d’Hongria, Giorgia Meloni i Viktor Orbán.

 Loading ...