L’increment previsible del pressupost de l’Ajuntament de Barcelona serà del 9% i bàsicament el principal component serà l’augment de taxes i impostos locals. La pregunta és: per què es necessita un augment tan gran?
La filosofia sobre que els pressupostos han de créixer el màxim possible és un abús i un error, perquè es transforma a la pràctica en un espoli al ciutadà. De fet, no haurien de créixer més que el que ho faci el PIB amb caràcter general. En el cas de Barcelona a més hi ha un factor afegit, perquè a diferència de la Generalitat, els recursos locals no han enregistrat retallades de significació.
La primera garrotada vindrà per la via de l’IBI. Per una banda s’adequarà als nous valors cadastrals sorgits de la revisió feta el 2017, en plena pujada de preus. I a més s’eliminaran els topalls. El resultat serà que aquest impost important per a les butxaques dels barcelonins experimentarà un creixement mitjà del 5,46%. També s’apujarà l’impost sobre Vehicles de Tracció Mecànica (IVTM) per a turismes i motocicletes. En aquest cas es produirà una multiplicació d’impostos perquè a la vegada el 2020 entraran en vigor els que estableix la Llei catalana del Canvi Climàtic, que representarà una factura addicional que pot arribar a ser important en funció del tipus de vehicle.
S’augmentarà també la taxa de clavegueram, l’aparcament al carrer, l’impost de construccions i instal·lacions d’obres que arribarà al màxim legal del 4% i el de terrasses que enregistrarà un increment tan extraordinari com del 66% sobre l’impost actual. La llista és més llarga, però aquestes són unes figures més importants.
En plena competència fiscal de Madrid ens trobarem que el 2020 coincidiran a Catalunya tres incerts: (a) l’augment fiscal de la capital, (b) l’increment dels impostos i taxes de la Generalitat, a conseqüència del pacte amb els Comuns i, (c) l’entrada en vigor dels impostos sobre vehicles i altres activitats conseqüència de la Llei del Canvi Climàtic de Catalunya.
Agafats un a un, tots poden semblar miques,.Per exemple un vehicle de turisme de caràcter mitjà i que es mogui per Diesel pagarà 35 euros l’any a la Generalitat. Qui es pot preocupar d’aquesta xifra? Però de mica en mica s’omple la pica, i la recaptació total prevista serà de 80 milions que sortiran de les butxaques dels catalans. Seria necessari fer l’exercici d’aplicar un per un els increments que suportaran les famílies a Catalunya, i aleshores ens adonaríem que els al·licients per no tributar aquí o per no localitzar una nova inversió aquí, hauran crescut. No és un drama, però sí una pedra més en un camí cada vegada més difícil per a l’activitat econòmica de Catalunya.
