Publicat a La Vanguardia el 08/05/2023
Barcelona envelleix. Té un nombre creixent de gent gran en soledat. Moren més persones de les que neixen i l’avortament fa estralls; el 31% dels embarassos acaben d’aquesta manera. Expulsa parelles joves autòctones i la població es manté per un flux continuat d’estrangers. Quasi el 30% han emigrat a Barcelona des d’altres estats. El 1996, tan sols eren el 3,6%. Aquest breu perfil descriu una bomba de rellotgeria de problemes ignorats.
Ada Colau fa vuit anys que governa i ha disposat de 24.000 milions d’euros de pressupost. Després de tant de temps i diners, la ciutat us sembla millor? Quines grans transformacions s’han fet? D’impostos i taxes hem pagat directament més d’11.000 milions. Us sentiu compensats pels serveis municipals que rebeu?
Colau i Janet Sanz parlen, i no paren, de l’excés de cotxes com la mare de tots els problemes. I si la causa principal fos la seva gestió? Barcelona és la capital espanyola amb la proporció més baixa de desplaçaments amb vehicle privat. Només un 24%. A Madrid és el 40%, a Sevilla el 56% i a Màlaga el 58%. Al mateix temps, l’estudi anual sobre temps de desplaçament en 416 ciutats del món ens diu que Barcelona és la pitjor capital espanyola amb un 29% de temps en excés, seguida de Granada (25%) i Madrid (23%).
Madrid (i les altres capitals), amb el doble de desplaçaments en cotxe, experimenta menys pèrdues de temps que Barcelona. Com és possible? Doncs perquè el problema és causat per una raó barcelonina: la mala gestió de la mobilitat del govern d’Ada Colau. I com més embussada la mobilitat, més contaminació i costos més grans en temps i diners… per als ciutadans. És una evidència. Segons el RACC, per al 80% dels barcelonins la fluïdesa del trànsit ha empitjorat en els últims quatre anys. Són les conseqüències de les brutalitats comeses amb l’urbanisme tàctic, a les entrades i les sortides de la ciutat (del túnel de les Glòries fins a la Diagonal, passant per Via Augusta). És el resultat de confondre la mobilitat de la ciutat amb la ideologia de Colau.
I encara volen escanyar-nos més. El pla de mobilitat per al 2024 pretén reduir el percentatge al 18,5%. Colau maximitza la ineficiència: menys cotxes i pitjor mobilitat i qualitat de l’aire. Si els preocupés de veritat la contaminació, haurien actuat fa anys per reduir el focus responsable de la tercera part: els taxis i els vehicles de repartiment. No han fet res.
Prediquen la justícia social i la igualtat, però destrueixen la que hi havia. Ho han fet amb la gentrificació al barri de Sant Antoni i expulsen els veïns joves del Districte 22@ del Poblenou i la Llacuna. Ara mateix, hi ha un tsunami especulatiu en el preu dels pisos de Consell de Cent. És el primer tast de la superilla Colau, que genera una ciutat de primera en el 33% dels carrers de l’Eixample, la dels anomenats eixos verds, i un infern de circulació, contaminació i soroll als dos terços dels carrers restants, com es fa palès al carrer València. És la destrucció –si no ho evitem– del pla Cerdà i el seu èxit històric en construir una urbanització que dotés l’espai de cohesió social: l’Eixample.
Un govern municipal que es defineix com a progressista, ecosocialista i feminista rien ne va plus concentra la gran inversió a l’Eixample, i s’oblida dels barris de la perifèria, i de la degradació del Raval. S’hauran gastat quasi tants diners en el Pla de Barris el 2021 i el 2022 com el cost de l’eix verd de Consell de Cent. I això sense comptar el tramvia per la Diagonal, que costarà 175 milions d’inversió lliurats a l’explotació d’una empresa privada.
I què dir de l’habitatge? Com en tota demagògia, les paraules van per una banda i la realitat per una altra. A Madrid, el preu del lloguer ha crescut un 3,7% i la compra un 3,2% entre el 2018 i el 2022. A Barcelona, ho ha fet un 13,6% i un 15,2%. Quin fracàs, quin immens fracàs.
Sobre el medi ambient només cal una dada. L’única estació meteorològica, d’entre totes les ciutats espanyoles, que supera de manera sistemàtica el nivell de contaminació en diòxid de carboni és a l’Eixample.
He estat regidor en tres ocasions, l’última com a portaveu de CiU quan Hereu era alcalde. Des de l’oposició he conegut la gestió de Serra, Maragall, Clos i Hereu, i ja des de fora, la de Trias. I mai, mai Barcelona ha estat tan víctima dels desitjos i les prioritats desordenades com en els mandats d’Ada Colau.
Omple el formulari adjunt si et vols adherir a la Declaració de Converses a Catalunya “Salvem el Pla Cerdà. Salvem l’Eixample”.
Josep Miró i Ardèvol: El més important que he fet a la meva vida és casar-me amb la Muntsa, tenir fills, el Marc i el Josep i, però això ja és una feliç derivada, una néta, l'Anna. El més gran que m'ha passat és haver disposat del do de la fe. A partir d'aquí, tota la resta són conseqüències o complements.