L’obligació del baròmetre municipal dut a terme sobre 800 entrevistes, deixa clar algunes coses, cap d’elles bona. La primera que un 45,5% dels votants responen que no saben o no contesten. És una xifra extraordinàriament alta que demostra potser desinterès, frustració, desesperança o tot al mateix temps.
A partir d’aquestes xifres és lògic que tots els partits obtinguin resultats pírrics.
Guanyaria Barcelona En Comú, però amb un paupèrrim 11,9% dels vots. La seguirà ERC amb un 10,9% i el PSC que només arribaria a un 7,5%. Més avall anirà JxCat amb un 3,4%, i la CUP un 2,9% que seria l’única força que pujaria 3 dècimes. El PP no notaria l’efecte Feijóo i es quedaria amb un insignificant 1,7%. Mentre que Vox arriba a l’1,1% i Cs desapareixeria pràcticament en no arribar a l’1%. Tampoc arribaria a aquest dígit el PDeCAT. Aquestes últimes quatre formacions no assolirien representació municipal. Tots els partits, exceptuant la CUP, i també Vox amb poques dècimes, retrocedeixen sensiblement. ERC perd més de 3 punts, els Comuns quasi 2, el PSC 4,6, i Junts es desploma a la meitat del que tenia, 6,9 punts.
Tenim, per tant, un escenari assenyalat per uns ciutadans que quasi en la seva meitat de moment no saben què votar o no volen fer-ho. Que els resultats dels partits són d’una gran pobresa electoral, que tots ells pràcticament retrocedeixen des dels resultats de les últimes eleccions, que hi ha una gran fragmentació, perquè només comptant els més significats hi ha 9 ofertes sobre la taula, i que amb tot plegat Colau que suspèn d’una manera clara en la valoració (4,1) i es transforma en l’alcalde pitjor valorat de tota la història democràtica, podria tornar a ocupar l’alcaldia.
Pitjor impossible, desil·lusió, falta de respostes, lideratges i partits cremats o esgotats.
És evident que és necessària una nova resposta. La ciutat la necessita, i no es tracta de construir més cues de ratolí que fragmentin més l’oferta electoral. El que es necessita és una alternativa de ciutat situada per sobre dels partidismes i que aconsegueixi integrar a totes aquelles persones que realment volen servir a la ciutat, i construir una alternativa al desastre actual.
Aquesta resposta només és possible si hi ha concessions mútues i grans actituds de servei.
Una alternativa d’aquesta mena segurament hauria d’anar per la sempre més difícil via de l’agrupació d’electors, però podria utilitzar la recollida de signatures com el gran catalitzador d’una campanya electoral persona a persona, que comença en una fase prèvia a la recollida de contacte i vinculació amb desenes de milers de barcelonins. Els possibles lideratges a l’alcadia de Barcelona, s’haurien de posar al servei d’aquesta iniciativa col·lectiva que en el seu moment es descabdellaria en unes primàries. Tot el procés seria supervisat per un consell de personalitats de significació contrastada, que en cap cas participaria ni en les llistes electorals, ni en possibles càrrecs municipals. La seva trajectòria i independència garantiria que tot el procés es conduís des del punt de vista de l’interès de tota la comunitat i de la independència dels partidismes.
Es tracta de concretar un objectiu ben a l’abast, un programa de readreçament de 4 anys, que tingui en compte les necessitats reals de la immensa majoria de barcelonins i resolgui tots els embolics i problemes i diners mal utilitzats de l’actual govern municipal.
Es tractaria de posar Barcelona a to, convertint-la en una bona ciutat pels que hi vivim i pels que hi venen a treballar. I al mateix temps aquests 4 anys servirien, en una segona línia, per treballar un gran consens del projecte de Barcelona per a aquest segle, que només pot ser real si és inclusiu i representatiu. Bona gestió i dibuixar un horitzó compartit de futur que porta esperança.
Aquesta seria la tasca de l’alternativa de ciutat. Això o 4 anys més de Colau que acabaran de destruir la capital de Catalunya.
Els possibles lideratges a l'alcadia, s'haurien de posar al servei d'aquesta iniciativa col·lectiva que en el seu moment es descabdellaria en unes primàries Click To Tweet
Loading ...
