El Papa Francesc ha popularitzat el mot “descartar” i “descartats” per referir-se a aquelles persones que la dinàmica de la nostra societat va expulsant a la perifèria, els abandona i els deixa lliurats a la seva sort.
A Barcelona, el programa de lluita contra la contaminació d’Ada Colau ha produït els seus descartats. Com és sabut, a partir de gener els vehicles que tinguin una determinada antiguitat, cotxes i motocicletes, i en el cas d’aquests últims que no disposin de la certificació ambiental de la DGT, no podran circular entre les 7 del matí i les 8 del vespre per tota la gran àrea que queda inclosa dins del segon cinturó de ronda. Els camions i camionetes tenen una moratòria per poder canviar els vehicles.
Segons el govern municipal de Barcelona aquesta mesura comportarà la reducció d’un 20% de la contaminació.
És evident que la capital de Catalunya va molt amb retard per pal·liar un problema greu que fa emmalaltir a molts dels seus habitants i fins i tot els mata. Els 4 primers anys de govern municipal d’Ada Colau han estat perfectament inútils en aquest àmbit, i la contaminació atmosfèrica ha continuat i ha crescut com a mal crònic de la ciutat. Per tant, és de tota raó una acció enèrgica. La qüestió és que si la que s’ha emprès és, en termes socials, la millor.
No deixa de ser una paradoxa, o més aviat una brutal contradicció, que la persona que va arribar a l’Ajuntament defensant els desnonats de les hipoteques, uns altres descartats, ara castigui d’aquesta manera la gent de més baixos ingressos, perquè hi ha una estreta correlació entre vehicles vells i disposar de pocs recursos econòmics. Molts d’ells són treballadors autònoms amb dificultats per tirar endavant, o assalariats que han de traslladar-se a polígons industrials de difícil accés en transport públic. En definitiva, es tracta de persones que necessiten el cotxe per guanyar uns diners que d’altra banda són escassos. És molt fàcil voler resoldre els problemes a força de carregar-ho a l’esquena de la part més feble de la població.
Perquè a més hi ha altres mesures. Colau podia haver centrat la seva atenció sobre el grup més contaminant, el dels camions de repartiment i taxis. Ells sols es calcula que representen el 33% de l’impacte ambiental atmosfèric. Es podia, es pot, incentivar la substitució d’aquests vehicles com a mínim per híbrids i en el millor dels casos per elèctrics, malgrat que aquesta opció queda molt limitada perquè l’Ajuntament no s’ha preocupat en absolut d’estendre els punts de recàrrega a tota la ciutat. De fet, l’única zona on hi ha un bon proveïment és el tram de la Diagonal que va remodelar l’alcalde Trias.
I si es volia una mesura contundent i ràpida, molt més eficaç que la de prohibir circular els vehicles vells, tenia a l’abast una solució que equilibrava els costos socials, com era la de limitar la circulació a matrícules parells i senars de dilluns a dijous. D’aquesta manera, l’impacte es reduïa a la meitat, molt més que amb el que pensa fer Ada Colau a partir de gener. Aquesta solució també facilita que els ciutadans facin acords per compartir el cotxe. Companys de feina, veïns, poden amb facilitat acordar trasllats més totals o parcials en funció del dia de la setmana en que el seu vehicle pot circular.
