La política espanyola ha entrat en una nova fase. Ja no es tracta només del desgast habitual d’un govern després d’anys al poder ni de la successió de casos que esquitxen assessors, familiars o càrrecs intermedis. El que s’ha configurat aquestes últimes hores és una imatge molt més profunda: la d’un partit de govern sotmès simultàniament a una ofensiva judicial, policial i política que afecta el seu nucli simbòlic i la seva arquitectura de poder.
La coincidència temporal de dos episodis és políticament devastadora.
D’una banda, la imputació de l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero en el cas Plus Ultra per presumptes delictes relacionats amb blanqueig de capitals, tràfic d’influències i organització de xarxes societàries opaques.
De l’altra, la irrupció de la UCO a la seu federal del PSOE, a Ferraz, per requerir documentació vinculada a la investigació sobre una presumpta trama d’operacions parapolicials i campanyes contra jutges i fiscals relacionades amb l’anomenat “cas SEPI” i l’entorn de Leire Díez.
La fotografia és d’una enorme potència simbòlica: policies entrant a Ferraz mentre el president del Govern es troba a Roma reunint-se amb el Papa i el partit intenta contenir l’impacte polític de la imputació d’un expresident socialista.
El cas Zapatero: molt més que Plus Ultra
El cas Plus Ultra feia anys que orbitava l’espai polític espanyol com una sospita incòmoda. El rescat públic de 53 milions d’euros concedit el 2021 a una aerolínia amb una estructura empresarial qüestionada i connexions veneçolanes havia estat objecte de controvèrsia des del primer moment. Però el que ara investiga l’Audiència Nacional va molt més enllà de la decisió política del rescat.
Segons les informacions conegudes, el jutge José Luis Calama investiga si part dels fons i de les operacions vinculades a l’entorn empresarial de Plus Ultra van acabar articulant una estructura de presumptes comissions, societats instrumentals i moviments internacionals de capital.
La gravetat institucional del moment rau en dos elements.
El primer és la mateixa imputació d’un expresident del Govern espanyol, una situació excepcional en la història democràtica recent.
El segon és el nivell de reserva adoptat pel jutge instructor. Calama va ordenar explícitament a la UDEF que no informés els seus superiors orgànics sobre determinades investigacions per risc d’“interferències externes” derivades de la possible implicació d’altes responsabilitats públiques i de connexions amb governs estrangers.
Es tracta d’un fet extraordinari. No només per la dimensió judicial del cas, sinó perquè revela fins a quin punt existeix, dins dels aparells de l’Estat, la percepció que la investigació podia veure’s condicionada políticament.
Les escenes dels registres han incrementat encara més l’impacte mediàtic. La UDEF va registrar el despatx de Zapatero i empreses vinculades al seu entorn familiar. Segons Els agents van localitzar una caixa forta amb joies, rellotges i altres objectes de valor després d’un episodi tens en què inicialment no es facilitava l’obertura del compartiment.
Naturalment, una imputació no equival a una condemna. Jurídicament, això és essencial. Però políticament el dany ja és immens. La presumpció d’innocència no elimina l’impacte devastador de veure un expresident socialista associat públicament a conceptes com blanqueig, societats pantalla, ordres internacionals de detenció o organització criminal.
Ferraz: el símbol del setge
Mentre el PSOE intentava gestionar el terratrèmol provocat pel cas Zapatero, aquest dimecres ha esclatat una segona bomba política.
Agents de la UCO s’han personat a la seu federal socialista de Ferraz per requerir informació sobre presumptes pagaments destinats a operacions contra jutges, fiscals i persones vinculades a investigacions sensibles que afecten l’entorn del Govern.
El cas gira al voltant de Leire Díez i de la investigació coneguda com a “cas SEPI”, però la transcendència política és molt superior als detalls judicials concrets.
Perquè la pregunta que emergeix és letal: fins on arribava l’eventual utilització de recursos polítics o orgànics per protegir el nucli de poder governamental?
Els requeriments i registres també han afectat domicilis i despatxos d’exdirigents socialistes com Gaspar Zarrías o Santos Cerdán, així com l’empresari Javier Pérez Dolset.
Tot plegat consolida una percepció que ja començava a instal·lar-se: la sensació que el PSOE viu en una dinàmica de defensa permanent davant una acumulació de casos, filtracions, investigacions i escàndols que han deixat de ser episodis aïllats.
El problema no és només judicial
L’error seria interpretar tot això exclusivament en clau penal.
La crisi és, sobretot, política i institucional.
Durant anys, Pedro Sánchez ha construït el seu lideratge sobre una idea molt concreta: presentar-se com l’antítesi moral del passat corrupte espanyol. La moció de censura contra Mariano Rajoy es va legitimar explícitament sobre aquest argument.
Per això la situació actual és tan corrosiva.
Quan un partit arriba al poder prometent regeneració i acaba envoltat per una atmosfera de sospita sistèmica, el problema ja no és només legal. És narratiu. És moral. És de credibilitat.
I aquí apareix una paradoxa decisiva: el sanchisme havia aconseguit resistir políticament gairebé qualsevol crisi gràcies al control del relat, a la fragmentació de l’oposició i a una gran capacitat de polarització. Però les investigacions judicials tenen una naturalesa diferent. No depenen únicament del combat mediàtic.
Quan entren en escena jutges, UDEF, UCO, registres i interlocutòries judicials, el relat deixa de ser completament controlable des de la política.
Un canvi d’època
Encara és aviat per saber quin serà l’abast penal final dels casos oberts. Poden acabar en condemnes, arxivaments parcials o processos llargs i complexos. Però hi ha una conclusió que ja sembla evident.
Espanya ha entrat en una fase d’elevada inestabilitat institucional.
La combinació d’hiperpolarització política, degradació de la confiança pública, judicialització extrema i guerra oberta entre blocs està transformant la democràcia espanyola en un sistema cada vegada més tensionat.
I el PSOE afronta ara el risc més gran per a qualsevol partit de govern: deixar de ser percebut com una força que administra el poder per començar a ser vist com una estructura centrada, sobretot, a protegir-se.
A partir d’aquí, la pregunta ja no és només què passarà judicialment amb Zapatero o amb les investigacions sobre Ferraz.
La pregunta real és una altra: quant temps pot resistir políticament un govern quan el centre mateix del seu poder entra en una dinàmica de setge institucional continuat?
I, mentrestant, Sánchez visita el Papa.
Ferraz registrada, Zapatero imputat i la UCO entrant en escena: la política espanyola entra en una nova fase. Share on X
Loading ...
