L’auto judicial descriu una estructura societària i financera presumptament orientada a obtenir ajudes públiques mitjançant contactes polítics, empreses pantalla i moviments econòmics sense justificació aparent.
La investigació situa l’expresident del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero com a figura central d’una trama que, segons el jutge instructor, hauria operat per influir en decisions administratives i canalitzar diners públics a través d’un entramat de societats vinculades a assessories fictícies i contractes simulats.
Segons l’auto, la xarxa tenia un objectiu clar: aconseguir el rescat de Plus Ultra aprofitant contactes dins del Ministeri d’Hisenda, la SEPI i altres organismes públics. La resolució judicial sosté que les comunicacions interceptades mostren una coordinació constant entre empresaris, assessors i persones de l’entorn polític per accelerar l’aprovació de l’ajuda pública.
Un dels elements més delicats del cas és el suposat ús d’influències polítiques. El jutge recull nombrosos missatges i converses en què diversos implicats parlen d’intervencions directes amb ministres i alts càrrecs. En una conversa citada a l’auto, un dels investigats afirma textualment: “Tocamos a Ábalos”, en referència a l’exministre José Luis Ábalos, mentre en altres missatges es parla d’aconseguir reunions amb responsables de la SEPI o del Ministeri de Transports.
L’auto considera que aquests contactes no serien meres gestions institucionals, sinó actuacions orientades a alterar el procés administratiu en benefici de Plus Ultra. El magistrat sosté que hi ha “indicis consistents” que apunten a una “estructura organitzada dedicada a l’exercici il·lícit d’influències”.
Factures sospitoses i societats instrumentals
La resolució judicial descriu també una presumpta xarxa de societats instrumentals creades per donar aparença legal als moviments econòmics. Entre les empreses investigades apareixen Análisis Relevante SL, Whathefav SL, Gate Center, Sofgestor SL i Inteligencia Prospectiva SL. Segons el jutge, aquestes mercantils haurien emès factures per serveis inexistents o sense activitat real per justificar transferències de diners relacionades amb el rescat.
La peça clau d’aquest engranatge seria Análisis Relevante SL, empresa controlada formalment per Julio Martínez Martínez però que, segons la investigació, actuaria sota les instruccions de Zapatero. L’auto sosté que la societat rebia fons de Plus Ultra i posteriorment redistribuïa els diners cap a altres empreses vinculades.
Els investigadors destaquen que moltes de les factures analitzades presenten conceptes genèrics, imports fragmentats i serveis poc acreditats. Alguns documents fan referència a “assessorament estratègic”, “suport institucional” o “assistència tècnica global”, sense proves clares de la feina efectivament realitzada.
Una altra de les sospites greus és la possible manipulació de la situació financera de Plus Ultra per justificar l’accés als diners públics. L’auto afirma que la companyia mantenia importants deutes amb la Seguretat Social i una situació econòmica compromesa que, segons diversos informes, hauria dificultat el compliment dels requisits exigits per rebre l’ajuda estatal.
Malgrat això, la investigació sosté que es van elaborar informes i documents per presentar una imatge financera més favorable. En aquest punt, el jutge considera rellevant el paper d’assessors i consultores que haurien participat en la preparació de documentació destinada a reforçar la viabilitat aparent de l’aerolínia.
El rastre dels diners i les connexions internacionals
L’auto també apunta a moviments de diners amb connexions internacionals. Part dels fluxos econòmics haurien passat per societats vinculades a Dubai i altres jurisdiccions estrangeres. La investigació destaca especialment la creació d’una societat anomenada Landside Middle East FZC, amb seu a Dubai, que segons els investigadors podria haver estat concebuda per canalitzar futurs ingressos internacionals.
Els investigadors sospiten que aquesta estructura internacional podria haver tingut una doble funció: facilitar operacions comercials a l’exterior i, alhora, dificultar el rastreig dels diners. Per aquest motiu, l’auto inclou referències específiques a possibles conductes de blanqueig de capitals.
Registres, dispositius electrònics i noves proves
La resolució judicial dedica també moltes pàgines a justificar els registres policials autoritzats. El jutge avala l’entrada i registre en domicilis i oficines vinculades als investigats, incloent-hi despatxos professionals i seus societàries a Madrid. Entre els llocs registrats hi ha l’oficina utilitzada per Zapatero al carrer Ferraz, així com domicilis i seus mercantils relacionades amb l’entramat.
L’objectiu d’aquestes actuacions era localitzar ordinadors, telèfons mòbils, documentació comptable, correus electrònics i dispositius d’emmagatzematge massiu. El jutge considera que aquests materials poden contenir proves essencials sobre l’origen dels fons, les instruccions internes i les comunicacions entre els implicats.
L’auto destaca especialment la importància dels dispositius electrònics, ja que bona part de les sospites es basen en converses de WhatsApp, correus i àudios intervinguts durant la investigació. En molts d’aquests missatges es parla de pagaments, reunions amb responsables polítics i fórmules per “moure” o “justificar” diners.
Quins delictes investiga el jutge?
La resolució encara no implica condemnes ni responsabilitats penals definitives. El procediment es troba en fase d’instrucció i tots els investigats mantenen la presumpció d’innocència. Tanmateix, el to de l’auto és especialment contundent a l’hora de descriure els indicis detectats.
El jutge considera que hi ha elements suficients per investigar possibles delictes de tràfic d’influències, blanqueig de capitals, falsedat documental i organització criminal. També sosté que els moviments econòmics detectats no responen a una activitat mercantil ordinària, sinó a una operativa “articulada per ocultar la veritable naturalesa dels pagaments”.
El cas Plus Ultra torna així al centre del debat polític i judicial. El rescat de l’aerolínia ja havia generat una forta polèmica pública des que el govern va aprovar l’ajuda en plena pandèmia. Ara, amb aquesta nova línia d’investigació, el focus deixa de ser únicament la legalitat del rescat i passa a concentrar-se en la possible existència d’una trama organitzada per obtenir i redistribuir fons públics a través d’influències polítiques i societats instrumentals.
De mediador internacional a presumpte ‘conseguidor’? El nom de Zapatero apareix al centre de la investigació. #Zapatero #PlusUltra Share on X
