Espanya és el país d’Europa amb la taxa de temporalitat laboral més alta. Amb les promeses d’acceptar aquesta situació com una mesura transitòria per a sortir de la crisi, els treballadors amb un contracte temporal segueixen sense decréixer. L’Organització Internacional del Treball (OIT) ha advertit, en el seu informe “Perspectives socials i de l’ocupació en el món” de la greu situació.
Del total de contractes temporals que tenia Espanya el 2017, al voltant del 60% tenien una durada de sis mesos o menys. Un percentatge per davant de Croàcia, Itàlia, Bèlgica i Finlàndia, tots ells amb més del 50% de contractes molt curts sobre el total dels temporals. En l’extrem oposat s’hi troben Alemanya, Holanda, Dinamarca i Àustria, on el pes dels contractes de sis mesos o menys està per sota del 25% del total de temporals. A Alemanya i Dinamarca, les ocupacions de més d’un any de durada suposen més de la meitat dels temporals, mentre que a Espanya són al voltant del 10%.
“La prevalença de contractes temporals de curta durada pot exacerbar la sensació d’inseguretat dels treballadors, augmentant la volatilitat dels seus ingressos i frustrar les seves carreres professionals. L’evidència suggereix que la taxa de pobresa creix quan menor sigui la durada del contracte”, assegura l’informe publicat el dimecres per l’Organització Internacional del Treball (OIT). I en la comparació del pes d’aquests contractes a Europa, Espanya té el rècord.
L’agència de l’ONU fixa la seva atenció també en l’evolució dels salaris. I conclou que els sous en 52 països rics, des del 2000 venen arrossegant creixements reals molt baixos, sempre per sota del 2%. Al 2016 van créixer un 1,2%, i al 2017 un 0,8%. Aquest creixement anèmic pot atribuir-se a la pobra evolució dels preus a França i Alemanya i a “la caiguda dels sous reals” a Espanya, Itàlia i el Japó. “Malgrat això, dades publicades recentment suggereixen que el creixement nominal dels salaris pot estar prenent força en alguns països“, afegeix el text. Com a contrapunt, l’OIT assenyala tres països de la UE on la caiguda de la desocupació el 2018 va ser especialment important: Grècia, amb un descens del 2,3%, Portugal (2%) i Espanya (1,7%).
L’OIT alerta sobre els riscos creixents de la precarietat. “Després d’haver-se estabilitzat entre 2014 i 2016, la incidència del treball temporal torna a créixer de nou a Europa. El percentatge de treballadors temporals sobre el total està augmentant especialment a Espanya, on al 2017 va aconseguir el 26,8%, el percentatge més alt des de 2008″, assegura el document.
“No és sorprenent que els països on la durada mitjana dels contractes és relativament curta siguin més proclius a registrar percentatges alts d’ocupació temporal involuntària”, assenyala l’informe. Com a exemple negatiu torna a sortir Espanya, ja que es diu que és en aquest país on més del 85% dels empleats temporals estan en aquesta situació perquè no van trobar un treball indefinit. Espanya, una vegada més, encapçala aspectes negatius del mercat laboral europeu. Països com Bèlgica, Grècia o Itàlia van enregistrar un percentatge també alt, per sobre del 75%. Per contra, més d’un 90% dels treballadors temporals austríacs ho són per voluntat pròpia; percentatge que a Alemanya es queda en el 85%.
