Les persones que valoren l’acció de Colau per impedir la circulació de vehicles, primer amb l’urbanisme tàctic, després amb els eixos verds i la liquidació de carrils de circulació, no tenen en compte la realitat de la ciutat. Es deixen portar pel populisme de la paraula i de les imatges que els ofereix Ada Colau, que els hi presenta una mena de ciutat jardí a força de fer carrers de vianants i plantar-hi una vegetació pobra i limitada.
El desig és comprensible, la realització ens està portant a la destrucció de la base econòmica de la ciutat. Només una dada permet constatar-ho.
Dels 3 components que alimenten la renda d’un territori, d’una ciutat, els ingressos pel treball, l’excedent brut d’explotació de les empreses, bàsicament els beneficis i les transferències de l’estat, que vol dir sobretot les pensions, la ciutat de Barcelona presenta un perfil que no es correspon amb el d’una ciutat dinàmica i amb futur, perquè resulta que el pes de les pensions sobre la renda total ja és superior al de l’excedent brut d’explotació, és a dir, el que aporten les empreses. Que el que ingressen els jubilats sigui el segon motor de la ciutat hauria de ser motiu de preocupació.
I l’acció de Colau afebleix encara més la base econòmica de Barcelona. Ara mateix ha sortit un estudi de la Universitat de Girona que, per primera vegada, avalua en detall la gent que visita la ciutat cada dia. Quan parlem d’aquestes visites ràpidament ho associem amb el turisme i en el cas de Barcelona és evident. Però atenció, els turistes en tots els conceptes: els que venen a residir a la ciutat, 171.000, com a usuaris, els que venen d’excursió a la ciutat, i aquells que estan instal·lats fora d’ella, però que hi resideixen una nit. Tot aquest paquet representen, encara no, unes 300.000 persones al dia per a una població d’1.600.000 residents. És molt, però queda lluny de la gent que visita la ciutat perquè hi treballa, 322.000, i aquells altres que venen a fer gestions o a satisfer activitats de lleure, 459.000. En altres termes, prop de 800.000 usuaris de la ciutat són veïns que per raons laborals de gestió o d’oci acudeixen a Barcelona.
Doncs bé, una part important d’aquesta gent, que es pot arribar a situar entre la meitat o més dels vehicles que circulen per la ciutat, utilitza el cotxe privat. Les dificultats per accedir i per desplaçar-se en el seu interior generen uns costos que dissuadeixen de la funció de centralitat de Barcelona, i es produeix així una sagnia que dia a dia afebleix les activitats econòmiques, unes més que altres. Les úniques que es mantenen intocades, perquè no responen a aquesta lògica de desplaçament, són precisament els turistes. I així pas a pas Barcelona es va convertint en una ciutat en la que el seu monoconreu acabarà sent l’activitat turística. Avui ja és important, però no representa més del 12% del PIB de la ciutat, una petita part de tota l’activitat econòmica que comporten els visitants de l’entorn sigui més llunyà o més proper. Les activitats més afeblides són sens dubte aquelles que ofereixen serveis que és fàcil trobar a un altre indret. També l’activitat econòmica relacionada amb l’oci, sobretot els dies de cada dia. Però l’estrangulament es va estenent a tots els àmbits perquè l’articulació entre uns i altres és important.
Però és que a més els vehicles privats són una petita part del total de la mobilitat de Barcelona. Només el 20,4%, la meitat, aproximadament, de Madrid i de les altres capitals espanyoles. No hi ha un ús extraordinari d’aquest mitjà de transport, sinó una mala política de mobilitat que multiplica els seus impactes negatius. Si s’observa el tipus de transport utilitzat amb una seqüència llarga, per exemple des del 2005, es pot veure que el que es denomina mobilitat activa, és a dir caminar i anar en bicicleta, pràcticament no s’ha mogut malgrat els carrils que s’hi han ficat de més. Està situada entorn del 45%. El desplaçament en cotxes s’ha reduït lleugerament del 22,8% al 20,4%, i el transport públic és el que ha guanyat part d’aquesta pèrdua del 31,5% al 34,5%.
La conclusió és clara. No es pot fer populisme amb les coses de menjar i fer una ciutat millor no significa empobrir-la.
Omple el formulari adjunt si et vols adherir a la Declaració de Converses a Catalunya “Salvem el Pla Cerdà. Salvem l’Eixample”.
