Avui l’ABC publica una enquesta de GAD3. No tindria major interès si no fos que aquesta empresa és la que té, de totes les del país, una millor qualificació pel que fa al grau d’encert, amb una puntuació de 8 (recordem que el CIS, per exemple, ni tan sols arriba a 4 en aquesta classificació). Per tant, les seves dades han de prendre’s molt seriosament.
Els resultats d’aquesta enquesta assenyalen que la primera posició l’ocuparia el PSC, amb 10 regidors i el 21,1% dels vots, seguit de Barcelona en Comú, amb 19,7% i 9 escons.
Dels resultats destaquen, en relació amb el conjunt d’enquestes, alguns aspectes diferencials. Un d’ells és que Trias seria a la tercera posició, amb un 18,1% i 8 o 9 regidors. L’altra que la diferència entre Colau i Collboni seria molt ajustada, de només 1,4 punts. Finalment, entraria Vox amb 2 o 3 regidors, mentre que el PP se situaria amb 4. Ni aquest resultat ni els 7 regidors d’ERC difereixen massa de les altres enquestes.
Per tant, Colau en el tram final podria proclamar-se guanyadora perquè com hem vist el marge que la separa de Collboni és mínim i aleshores es produiria la gran paradoxa: ocuparia el primer lloc aquell candidat que la ciutadania refusa, perquè el 67% considera que hi ha d’haver un canvi en el govern municipal i el 61% creu que Barcelona ha empitjorat. És clar que quedar primera en un ajuntament tan fragmentat no significa assolir l’alcaldia, perquè necessàriament aquest càrrec sortirà dels pactes postelectorals i és difícil que cap partit vulgui assumir la impopularitat de fer alcaldessa a una persona que concita tant de rebuig, malgrat la fidelitat dels seus.
Dit això, cal considerar dos aspectes importants. Un, que GAD3 no ofereix la participació i aquesta és una dada decisiva. Tant que hauria de ser obligatori donar-la. En aquest cas la participació és molt important perquè, tal com hem apuntat en altres informacions, el nucli de Colau és molt incondicional, però relativament reduït. Estaria entorn del 10-12% del cens electoral. Per tant, com més augmenta la participació més es dilueix la seva força i a la inversa. D’aquí la importància que l’enquesta ens digui sempre quina pot ser la magnitud d’aquesta dada electoral.
L’altra consideració fa relació a la dimensió de la mostra. ABC s’ha volgut estalviar diners i ha fet una enquesta amb només 500 entrevistes, que se situa per sota del límit del què és raonable, que serien les 600, com ho constata el marge d’error que és francament gran de +/-4,5%. Això fa que quan les diferències entre els tres del capdavant són tan petites, el que separa a Trias (tercer) de Collboni (primer) són 3 punts, el resultat real de l’enquesta estigui ple d’incertesa. Vegem-ho.
Fem la suposició que la meitat del marge d’error, ja no diguem tot sencer, s’aplica a Trias en sentit positiu. Aleshores superaria clarament el 20% dels vots. I imaginem, en el mateix sentit, que aquest efecte es produeix en la candidatura de Collboni, però en sentit negatiu. Aleshores se situaria quasi en el 19,5%, per tant, per sota de Trias i potser fins i tot, si Colau mantingués el resultat de l’enquesta, per unes dècimes per darrere de Barcelona en Comú. S’hauria d’invertir el resultat sense que això signifiqués que l’enquesta s’havia equivocat perquè les modificacions s’haurien produït sobradament dins del marge d’error de la mateixa enquesta.
La conclusió és que continua la incertesa, si bé a mesura que la campanya avança a Colau li sorgeixen noves complicacions. Per exemple, és ara inqüestionable que ha fet la meitat del nombre d’habitatges des del 2015 dels que s’havia compromès, 4.100, malgrat que aquest era un compromís bàsic de la seva bandera inicial. I per anar a petar a coses més recents, s’ha confirmat que, segons Salvem Barcelona, la presidenta de la Comissió de Control Pressupostari de la UE, Monika Hohlmeier, ha remès a la Comissió Antifrau la denúncia que li va ser enviada en relació a l’aplicació de fons europeus a l’obra de la superilla, i en concret, a la transformació dels carrers Consell de Cent, Borrell, Girona i Rocafort, que segons els denunciants es va fent vulnerant el Pla General Metropolita. El govern municipal diu que no li consta que s’hagi obert cap procediment, però evidentment, el tema és sobre la taula.