Pedro Sánchez no és l’únic dirigent europeu amb dificultats després d’unes eleccions. Més grans encara són els reptes a què s’haurà d’enfrontar el president francès Emmanuel Macron.
Certament, Macron ha estat reelegit president, però ho ha fet amb el segon menor percentatge de vot des de la fundació de la Cinquena República, fa més de 60 anys. I això, malgrat que s’enfrontava a una rival tan mediocre i marginada pels mitjans com Marine Le Pen.
Com Converses ja ha analitzat, amb les eleccions legislatives que culminaren el passat diumenge, les perspectives encara s’han ennegrit més per al president francès. La seva aliança electoral anomenada “Junts!” quedà lluny de la majoria absoluta que gaudí durant el primer mandat.
Els diputats de Macron estan presos en una tenalla entre l’extrema esquerra de La França Insubmisa i els diputats sobiranistes del Reagrupament Nacional de Marine Le Pen
En segon lloc, la idea dels macronistes de presentar Jean-Luc Mélenchon com el seu principal adversari “legítim” tampoc ha funcionat. Ara, els diputats de Macron estan presos en una tenalla entre l’extrema esquerra de La França Insubmisa i els diputats sobiranistes del Reagrupament Nacional de Marine Le Pen.
Le Pen ha obtingut, de fet, una sonada i històrica victòria a les urnes, ja que els seus 89 diputats sobrepassen els 84 de La França Insubmisa, que recordem és el partit de Mélenchon.
En efecte, els 131 diputats de l’aliança NUPES liderada pel propi Mélenchon no es poden considerar, ni de bon tros, com un bloc: els seus aliats socialistes i ecologistes ja han deixat clar que no formaran un grup parlamentari únic amb l’extrema esquerra.
La NUPES ha resultat ser un instrument propagandístic de caràcter tàctic, d’una importància inflada pels mitjans de comunicació i pels propis missatges que arribaven des del Palau de l’Elisi.
En qualsevol cas, l’estratègia d’oposar el centre als extrems, que és la marca de la casa del moviment polític d’Emmanuel Macron des del 2017, acaba de demostrar els seus límits d’una forma brutal que ningú s’esperava.
França no està dividida en dos blocs, sinó en tres
Es demostra així un fet que Converses ja ha descrit en diverses ocasions: França no està dividida en dos blocs, sinó en tres: els partidaris de l’estatus quo al centre, els progressistes radicals a l’esquerra i els sobiranistes conservadors a la dreta.
Amb les legislatives d’enguany, l’Assemblea Nacional francesa ha quedat per primer cop clarament dividida en aquests tres grups, que a més es reivindiquen (i de fet, efectivament semblen ser) mútuament incompatibles.
Macron s’acaba d’adonar de sobte que no podrà governar sol, i que no trobarà socis fiables ni a la dreta ni a l’esquerra.
Fins i tot la dreta tradicional, Els Republicans, que han obtingut 64 diputats gràcies a la seva bona implantació territorial a pesar de recollir únicament un 7% dels vots, ha declarat no voler parlar d’un possible pacte de govern amb Macron.
La política francesa s’ha convertit en un tots contra Macron, però tots separats.
Davant d’aquesta perspectiva, el més probable és que Macron faci marxa enrere: després d’intentar captar els votants de centre-esquerra es tornarà a moure cap a la dreta, sabedor que la França d’avui és, sociològicament parlant, un país de dretes.
El problema és que aquest cop la jugada ja és coneguda (el 2017, Macron arribà al poder primer desintegrant el Partit Socialista a la seva esquerra, i després imposant-se entre els electors de centre-dreta) i les forces polítiques de l’oposició estan en guàrdia.
Per ara, Macron sembla paralitzat, i ha anul·lat sine die el llançament del seu nou projecte far, pomposament anomenat “Consell Nacional de la Refundació“. Sobre el que es busca refundar exactament, i sobretot per què ara i no cinc anys abans quan el llavors flamant nou president acabava d’aterrar a l’Elisi, ningú en sap gran cosa.
Macron s'acaba d'adonar de sobte que no podrà governar sol, i que no trobarà socis fiables ni a la dreta ni a l'esquerra Share on X
Loading ...
