eleccions franceses

Primera volta de les eleccions franceses: s’imposa el vot útil i augmenten els extrems

Emmanuel Macron s’imposà còmodament en la primera volta de les eleccions presidencials franceses del passat diumenge 10 d’abril.

El president sortint recollí prop del 28% dels vots, i com al 2017, s’enfrontarà a la segona volta amb Marine Le Pen qui reuní el 23,4% de les paperetes.

En aquest aspecte, no hi hagué sorpresa respecte les darreres enquestes, que mostraven un Macron amb una certa tendència a la baixa després d’arribar a un punt màxim del 30% al començament de la guerra d’Ucraïna, i una Le Pen en alça a mesura que les hostilitats s’allargaven.

La gran sorpresa de la nit fou el bon resultat del candidat d’extrema esquerra Jean-Luc Mélenchon, que aconseguí el 22% dels vots i tingué la segona volta a tocar.

Aquesta triada s’explica pel fenomen del vot útil, que ha empès els simpatitzants de cada bloc a votar pel candidat més proper i alhora que més opcions tenia d’arribar a la segona volta.

Les classes mitjanes-altes, especialment en entorns urbans, han cercat en Macron un refugi contra els candidats més rupturistes. La França rural i de ingressos baixos s’ha inclinat per Le Pen, mentre que Mélénchon ha recollit sobretot vots de l’esquerra tradicional i de zones amb alt percentatge de francesos d’origen extra-europeu.

De fet, és notable que Mélenchon sigui el candidat que hagi obtingut una victòria amb major marge sobre els seus rivals. Ho ha fet a Seine-Saint-Denis amb un 49% dels vots, una regió coneguda per la seva altíssima immigració, existència de xarxes islamistes i problemes de delinqüència.

Altres fets destacables de la primera volta son que Eric Zemmour hagi obtingut un resultat força més baix de l’esperat, d’un 7% – un fenomen que es pot explicar per la tendència al vot útil descrita més amunt.

Ni la candidata de la dreta tradicional, Valérie Pécresse, ni l’ecologista Yannick Jadot han aconseguit passar el llindar del 5% dels vots, cosa que els impedeix obtenir el reemborsament públic dels costos de les seves campanyes respectives.

El votant de Pécresse s’ha dividit entre Macron i Zemmour, mentre que el de Jadot ho ha fet entre Macron i Mélenchon.

En termes generals, destaca l’auge dels extrems polítics. En quinze anys, el pes dels vots que les forces situades als extrems del taulell polític reben s’ha multiplicat per dos.

Finalment, cal assenyalar que l’abstenció enregistrada ha estat la més elevada des del 2002, situant-se en un 26%.

En definitiva, els resultats de diumenge mostren una imatge d’una França fragmentada en tres blocs cada cop més irreconciliables.

El primer, que podríem anomenar el de les elits benestants i liberals, vota per Macron.

El segon, els dels francesos de soca-arrel que se senten amenaçats per la immigració massiva i per l’erosió de les seves condicions de vida, vota per Le Pen.

I finalment, el tercer, el més insospitat, reuneix votants ideològics d’esquerres i també, i cada cop més, francesos d’origen estranger no europeu, entre els quals les persones de confessió musulmana tenen un pes molt rellevant. Aquest darrer vota per Mélenchon.

Les classes mitjanes-altes, especialment en entorns urbans, han cercat en Macron un refugi contra els candidats més rupturistes Click To Tweet

Creus que ens afectaran molt les noves variants del coronavirus?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú