Aragonès. Una presidència esgotada

Ha passat 1 any només des de les eleccions i la presidència de Pere Aragonès sembla esgotada i les reaccions a la seva conferència de dilluns passat, que volgudament va voler fer-se amb una transcendent posada en escena, ho constata.

A la crida a la unitat i l’entesa dels independentistes, Jxcat ja responia l’endemà declarant una vegada més com era d’inútil la taula de diàleg, que no oblidem és l’eix central de la política d’Aragonès. I ja no diguem la CUP, que ni tan sols es va fer present a l’acte. Per tant, des del vessant independentista, el resultat de la iniciativa del president de la Generalitat ha estat zero. Fet que demostra que va fer un discurs que no era conseqüència d’una preparació política prèvia, que és el que es pot esperar d’una política madura, sinó paraules llançades al vent i a veure-les venir. Però tot i ser negatiu aquest vessant, no deixa de formar part de l’ara ja tradició de l’independentisme, a la qual va sobrevisquen gràcies al fet que els dividends del poder uneixen més que les discrepàncies fruit de les respectives pretensions d’hegemonia electoral.

El que realment ha deixat esgotada la presidència a l’actual mandat d’Aragonès és la reacció de la Moncloa a les seves paraules, amanides amb les eternes amenaces de Rufián al Congrés dels Diputats. La resposta a la petició de donar contingut a la taula, a més de la necessitat de convocar-la, no podia ser més pobre. Ni tan sols ha parlat el president Sánchez, que no baixa aquests moments perquè deu pensar que el conflicte català ja el té amortitzat i ho deixa en mans de la seva ministra portaveu Isabel Rodríguez.

La resposta concreta era espectacularment decebedora. Mentre que Aragonès parlava de la solució al conflicte polític català i de què el govern espanyol assumís la resposta a la petició d’amnistia i referèndum amb determinació i valor, Isabel Rodríguez parlava de què el consell de ministres ja va aprovar la licitació de les obres de soterrament de les vies ferroviàries de Montcada i Reixac. Espectacular la contrapartida. I afegia que això es feia en el marc del pla de Rodalies per valor de 387 milions d’euros.

També recordava que està molt avançada la preparació de l’eterna transferència de les beques d’ajut a l’estudi i la quantificació econòmica addicional en matèria de justícia, la participació de la Generalitat a Turespaña, i que s’està avançant en la gestió de l’ingrés mínim vital.

Com es pot constatar pel nivell d’inconcreció de la resposta, la diferència entre el que planteja Aragonès i el que estan disposats a oferir-li Madrid és còsmica. Perquè no es tracta ja que responguin al referèndum amb contrapartides concretes, sinó la pobresa d’aquestes contrapartides.

El nivell de la relació política amb Madrid ha caigut tan baix que ni tan sols és comparable amb els pitjors moments de les reivindicacions autonomistes de CiU. Situar com a resposta al discurs D’Aragonès el soterrament de les vies de Montcada o la participació a Turespaña, és una presa de pèl monumental. I és aquí on rau l’esgotament de la política de l’actual govern, en el fet que el govern espanyol ja ni se’l pren com un interlocutor digne de ser atès.

Si a aquests fets se li afegeixen les reiterades amenaces buides de Rufián al Congrés de Diputats ,que ara ja comporten directament la resposta desairada del president del govern, el resultat és ben trist: l’actual govern de Catalunya va anunciar un camí que transcorreguts només 13 mesos es demostra que no porta a cap banda.

 Loading ...