És clar, a hores d’ara, que les mateixes enquestes municipals assenyalen una mala perspectiva per a l’alcaldessa de Barcelona, però això no significa que no tingui un gruix de seguidors que continua sent important. Per què li donen suport? Hi ha diverses raons:
Una de les més importants és perquè consideren que presenta les respostes “verdes”, la que té una política ecologista més militant. Certament ho és, però de façana, perquè a la pràctica els anys que porta governant han servit de molt poc en aquest sentit, fins i tot en les actuacions que podien tenir resultat a més curt termini. El cas més aparatós és el de la contaminació atmosfèrica. Malgrat la Zona de Baixes Emissions (ZBE) i els impediments del tramvia, l’atmosfera de Barcelona no ha millorat i la seva contaminació ha fluctuat en funció de les restriccions generades per la Covid. Hi ha en tot això un gran fracàs, perquè podria haver assolit bons resultats si hagués començat a actuar pels principals nuclis contaminants, el repartiment de mercaderies, els taxis i el transport públic.
La idea del tramvia també és vista com una acció ecologista, quan en realitat amb menys de la meitat del seu cost es podria convertir tota la flota d’autobusos en elèctrics, amb un guany molt superior. La idea dels “refugis climàtics” és una mostra més del tipus d’acció de cara a la galeria. No resolen els problemes dels efectes de les onades de calor sobre la ciutat, mentre que grans mesures eficaces no s’han aplicat. Per exemple, la vegetalització màxima de la ciutat, que té una gran superfície pendent de cobrir de verd. O modificar progressivament l’asfaltatge perquè absorbís en menor mesura la calor. El predomini de places dures a Barcelona és una contradicció a voler una ciutat adaptada al canvi climàtic.
Són també votants de Colau la minoria militant de les polítiques LGBTIT, un conjunt al qual l’alcaldessa en té cura d’una manera atenta, no només amb gestos simbòlics, sinó també amb molts diners. També tots aquells als qui el seu cor els hi batega quan s’aconsegueix mostrar algun símbol republicà. L’últim, la liquidació del carrer de Vallvidrera dedicat als Reis Catòlics.
També hi ha un gruix de persones que la voten per ser dona. Alguns despistats consideren que ha abordat el problema de l’habitatge, malgrat que aquest és un dels seus fracassos més rotunds. Hi ha els favorables a “l’urbanisme tàctic”, als quals els hi encanta l’estètica de les coloraines i el formigó que donen una imatge kitsch de la ciutat. Òbviament els defensors dels carrils bici i també aquells que tenen fòbia als cotxes. A tot això cal afegir-hi els sectors captius per les subvencions sistemàtiques i la impressió per l’antiturisme que amb l’onada ha desaparegut, malgrat que la causa real hagi estat la Covid, i no el projecte municipal que també havia fracassat en el control d’aquest fenomen.
És evident, doncs, que encertadament o equivocadament hi ha grups que tornaran a votar Colau per raons molt diverses i heterogènies, però és que avui una bona campanya electoral necessita desesperadament el micromàrqueting, a més de representar una alternativa global prou consistent.
A hores d’ara, les mateixes enquestes municipals assenyalen una mala perspectiva per a l’alcaldessa de Barcelona, però això no significa que no tingui un gruix de seguidors que continua sent important Share on X
Loading ...
