Dia rere dia, dades de fonts molt diverses coincideixen en el progressiu deteriorament de la situació econòmica de la ciutat. La darrera, i no pas petita, és la desastrosa situació de l’aeroport del Prat amb el que significa de pèrdua d’activitat econòmica, perquè en definitiva els aeroports són un clar indicador de la dinàmica de l’entorn territorial al qual serveixen.
La pandèmia ha provocat una caiguda radical de l’activitat de l’aeroport de Barcelona. D’acord amb l’últim informe de trànsit aeri de l’associació d’aeroports internacionals (ACI Europe) Barcelona ha caigut dels primers llocs del rànquing a una molt secundària dissetena posició, amb només 2,8 milions de passatgers el tercer trimestre de 2020, cosa que representa una caiguda del -82%. Els altres aeroports afectats en grau extraordinari han estat el de Frankfurt que ha caigut a un lloc 10è, amb el -85%, i Madrid que se situa al lloc 12è baixant les seves xifres al -81%.
El problema afegit de Barcelona és que el nostre aeroport està basat en vols low cost i tenia una escassa connexió internacional. Aquest fet accentua la dificultat de sortir de la crisi, perquè assenyala que només la recuperació molt incerta i massiva del turisme li retornarà un lloc proporcionat a les seves capacitats. Barcelona ha deixat de ser, i esperem que sigui circumstancial, un destí significatiu no ja en el context internacional, sinó en l’europeu, com ho constata la seva dissetena posició.
La necessària represa econòmica de Barcelona urgeix dotar-la d’atractius i de centralitat a fi de recuperar activitat perduda, perquè és evident que la dimensió de l’activitat econòmica de la capital de Catalunya és molt més gran que la que poden generar 1,5 milions d’habitants. Ara se li acumulen problemes d’índole diferent. D’una banda una trajectòria de progressiu decaïment, en benefici de Madrid, que ha anat guanyant activitats que eren pròpies de Barcelona, els sectors de la publicitat i de l’editorial en són dos exemples. I aquest declivi en àmbits concrets se li ha afegit ara la crisi generalitzada provocada per la pandèmia que, en el nostre cas, incorpora el greu problema que carrega els seus costos socials sobre sectors específics, hostaleria, activitats culturals, gimnasos, a causa de les restriccions que s’imposen sense les mínimes contrapartides pel lucre cessant que generen.
A tota aquesta àmplia i densa problemàtica se li afegeix la política de restriccions a la mobilitat i a l’activitat econòmica que imposa el govern Colau. Les mesures que està adoptant, restringint la circulació en molts carrers de Barcelona, el que ha fet amb la Diagonal una via bàsica per l’entrada i sortida, el nou carril bici del carrer Aragó, creen una situació que té dues conseqüències. Per una part genera costos de congestió sobre l’activitat privada de la ciutat i minva la productivitat del seu sistema econòmic. D’altra, dissuadeix d’acudir a ella per treballar o per comprar; és a dir, actua com un reductor de la citada activitat. Precisament quan les polítiques necessàries van en sentit contrari. La suspensió de llicències al Districte 22@, una de les apostes pel futur de la ciutat que fa 20 anys que avança lentament, és un altre cas important de com la política municipal actua a favor de la crisi en lloc de contrarestar-la.
Barcelona ha d’atreure activitat i per tant desplaçaments a l’àrea metropolitana de la resta de Catalunya i Espanya. I aquesta és una necessitat desesperada a l’espera de recuperar la dimensió més internacional. Però, no és aquest el camí que s’ha emprès.
Un símbol d’aquesta desafortunada política és la campanya dels llums de Nadal publicada ara a tota pàgina per l’Ajuntament. Després d’anys i anys de govern de Colau, ancorat en un deliberat enfosquiment de les festes nadalenques, ara encén llums per incentivar la compra. Encara que sigui molt tard, és un bon propòsit. Però que té dos greus inconvenients, com succeeix en totes les polítiques a contracor del qui mana. Un és que, malgrat la voluntat de fer alguna cosa excepcional, la realitat continua sent migrada comparada amb altres capitals i no només en relació amb aquestes, sinó en la de la mateixa Barcelona dels anys vuitanta per situar una referència. L’altre inconvenient radica en el fet que ja poden posar llums, que si acudir a Barcelona és una gimcana per als cotxes, poca gent de l’entorn hi vindrà.
Loading ...
