Fa la impressió que hi ha paraules que han desaparegut del llenguatge habitual. Expressions com “gratuïtat, agraïment, donació, gratitud..” Semblen paraules d’una altra època, com desaparegudes de l’imaginari col·lectiu.Ara tot s’explica en termes de benefici, guanys, pèrdues, mercat, propietat… de tal manera, que el llenguatge colonitza la nostra manera de veure la vida.
Però de tant en tant, la vida col·lectiva experimenta un sotrac fort, que canvia hàbits i maneres de veure les coses. Aleshores veiem que allò que ens semblava fonamental, deixa de ser-ho, i allò que no li prestàvem atenció, ara és centre d’interès. Si el luxe, la moda, la imatge, la competitivitat… eren conceptes prioritaris, ara ho és la salut, la convivència, l’ajuda, la solidaritat…Què ha passat?
En la història de l’evolució de les espècies, sempre que hi ha canvis en l’entorn, les espècies o miren d’adaptar-se a la nova situació, o corren el perill d’extingir-se. Per tant és urgent una mentalitat de canvi. La lluita de tots contra tots, només ens pot portar al desastre.
Cal plantejar-se, com es pot unir la voluntat política de tots els països del món? Com aprendre a viure en pau entre nosaltres i amb la natura? Hem maltractat la Terra, i com deia Leonardo Boff, la Terra ferida, crida.
El sistema instaurat per la revolució industrial, ha fet la seva feina, sí, però no ha mirat prim en promoure models d’explotació i espoli. Aquest camí no té futur. El col·lapse és evident. Cal un canvi. Conciliar el desenvolupament industrial, amb la protecció ambiental. Hauríem de mirar amb respecte els pobles indígenes, que tant hem menyspreat i maltractat.
Partim de la premissa injusta de la superioritat científica i moral de la tradició europea, i no parem atenció a les cultures indígenes, sobretot per la seva manera d’entendre la interacció entre l’ésser humà i el medi natural. Ens caldrà per al bé de les futures generacions, aprendre a escoltar i acollir. Generar espais de diàleg, i aprendre a respectar altres, encara que pensin diferent de nosaltres. Aquest respecte s’ha d’estendre, al món en què vivim.
La Terra ens ha estat donada com un regal providencial. L’ésser humà té dret a trobar en ella el seu sosteniment, però no ha d’actuar de forma agressiva que perjudiqui el medi ambient. Aquest regal tan magnífic que gratuïtament hem rebut, té per part nostre, una resposta: respecte i agraïment.
Partim de la premissa injusta de la superioritat científica i moral de la tradició europea, i no parem atenció a les cultures indígenes, sobretot per la seva manera d'entendre la interacció entre l’ésser humà i el medi natural Share on X
