Drets i deures

Els darrers temporals han malmès les nostres platges, i la llera  dels rius han quedat plenes de vegetació arrencada, però també s’ha posat de manifest la quantitat  de coses llençades incorrectament, que els rius s’han emportat aigua avall cap al mar, i aquest els ha retornat cap a les platges, que han quedat convertides en autèntics abocadors de deixalles.

Alguns grups d’escoles i instituts han anat a veure aquest desagradable espectacle, amb la sana intenció  que les noves generacions prenguin  consciència de quins  són els nostres deures en la generació i gestió dels residus.

Caldrà reflexionar sobre cada acte individual i examinar i avaluar les seves conseqüències.

Amb quin dret puc reclamar una ciutat neta, si jo l’embruto? Cal tenir com a mínim, el deure de deixar les coses tal com estan, i si pot ser més netes i ordenades,  millor. Llençar  a terra un paper o una llauna, és evidentment un acte incorrecte, però si aquest fet el repeteixen milers de persones la ciutat, queda impresentable, bruta.

Tots els nostres actes tenen una repercussió, que afavoreix o perjudica el bé comú.  Per això és important, que fem una anàlisi de com vivim i quins costums tenim.

El criteri fonamental d’aquesta anàlisi, no ha de ser solament el benefici propi, sinó els efectes  positius o negatius que els meus actes tindran en el conjunt de la societat. El concepte de “ciutadania activa”, representa l’actitud d’optimitzar al màxim la qualitat de les decisions que afecten la col·lectivitat. Com deia el premi Nobel d’economia, Joseph Stigliz, caldria reduir el consum d’aquells col·lectius que tenen de tot, i afavorir les condicions perquè aquells que no tenen res puguin accedir al consum. Amb l’avantatge que aquest segment de la població, més necessitada i menys exigent, pot accedir als utensilis de baixa gama, que el consumidor d’elit, més exigent, ja no vol.

Però un pas que és imprescindible, seria aturar-nos i mirar benèvolament i amb agraïment, aquest planeta que generosament ens acull. Que ens dona aire per respirar, aigua per veure, i tantes altres coses que ens alimenten…i aixecar el cap i donar gràcies per tot el que rebem, i abaixar el cap i demandar perdó per tot allò que fem malament, i que perjudiquen la salut del planeta.

Amb quin dret puc reclamar una ciutat neta, si jo l'embruto? Share on X

Entrades relacionades

No s'ha trobat cap resultat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.