Una característica tètrica i terrible dels mandats del president Sánchez és que han estat els més desastrosos i fins i tot letals de la història democràtica d’Espanya, sense parangó a la Unió Europea. El Govern de Sánchez destrueix, i aquesta destrucció acaba no poques vegades en tragèdia.
Aquesta podria ser la idea, que alguns poden acusar de demagògica. I, efectivament, ho és: és la demagògia dels fets. Destrueix per manca de previsió, per relegar les prioritats vitals, per manca de control, per apartar els tècnics i substituir-los per aduladors del partit i per manca de pressupostos.
Grans desastres, alguns de dimensions tràgiques, han marcat tota la seva trajectòria, sense que mai, en cap moment, ni ell ni ningú del seu entorn hagi assumit la més mínima responsabilitat, hagi retut comptes o hagi donat explicacions. Això sí, el recurs a la demagògia extrema ha estat sempre present: «màquina del fang», «boles», «fachoesfera». Per això, és una qüestió d’higiene mental fer balanç dels seus grans desastres per deixar constància que el seu Govern encarna l’autodestrucció del país.
Aquest és el balanç de les grans catàstrofes i crisis a Espanya durant el Govern de Pedro Sánchez (2018-2026).
Cal distingir entre catàstrofes, emergències i crisis estructurals. Per examinar les responsabilitats polítiques, cal plantejar-se tres preguntes: què estava passant, quines competències corresponien a cada Administració i quines mesures preventives o correctives es van adoptar o es van ometre.
1. Any 2020 i la COVID-19: una de les mortalitats més elevades d’Europa
Si considerem l’any 2020, Espanya apareix entre els països europeus amb un excés de mortalitat més elevat. Espanya va registrar un excés del 17,8 %, davant de l’11,8 % de mitjana de la UE. En la comparació homogènia d’Eurostat, prenent com a referència la mortalitat mitjana del període 2016-2019, només Polònia i Eslovènia van superar lleugerament Espanya.
Les xifres de defuncions a Espanya
| Indicador de 2020 | Resultat |
|---|---|
| Defuncions per totes les causes | 493.776 |
| Defuncions el 2019 | 418.703 |
| Augment absolut respecte del 2019 | +75.073 |
| Morts per COVID confirmada | 60.358 |
| Morts per COVID sospitosa | 14.481 |
| Total de morts per COVID confirmada i sospitosa | 74.839 |
| Taxa bruta de mortalitat per totes les causes | 1.042,7 per cada 100.000 habitants |
Font: INE, Estadística definitiva de defuncions segons la causa de mort de 2020.
Tot i que Sánchez va decretar els confinaments —posteriorment declarats contraris a la Constitució— més radicals de tot Europa, les defuncions del primer any van donar lloc a una tragèdia, la més gran patida després de la Guerra Civil. La improvisació, la primacia de l’espectacle per damunt de l’eficàcia i la manca de polítiques eficaces (en relació amb les residències de gent gran, el reequilibri de la saturació de determinades UCI, etc.) van ser algunes de les característiques d’aquella gestió. Salvador Illa n’era el ministre de Sanitat.
2. PIB espanyol el 2020: una de les caigudes més importants d’Europa
La caiguda del PIB espanyol durant tot el 2020 va ser del 10,9 %, tot i que va arribar al 21,5 % interanual durant el segon trimestre.
La dada anual del −10,9 % és la que figura en la sèrie vigent de la Comptabilitat Nacional de l’INE, revisada estadísticament i mantinguda el setembre del 2026.
Espanya va patir una contracció excepcionalment intensa, aproximadament el doble de la caiguda mitjana de la Unió Europea. Com a resultat dels confinaments extrems, el PIB espanyol va caure un 10,9 % el 2020, davant del 5,5 % de la UE.
La recuperació del nivell de producció anterior a la pandèmia va arribar el 2022, segons les sèries revisades de l’INE. Espanya va ser un dels països que més va trigar a assolir aquest objectiu.
3. Habitatge: l’esclat d’una crisi existencial
Dèficit de nous habitatges (2022-2024)
Entre 400.000 i 450.000 habitatges de diferència entre les llars creades i els habitatges acabats.
Lloguer ofert (2025): el 50 % del salari brut mitjà de referència
Segons Fotocasa i InfoJobs, un habitatge ofert de 80 m² absorbia el 2025 l’equivalent al 50 % del salari brut mitjà de referència, davant del 47 % del 2024.
Es tracta d’un indicador del mercat de l’oferta, no del percentatge mitjà que paguen tots els llogaters actuals. Pel que fa a aquests darrers, un estudi de Fedea situa l’esforç residencial mitjà en el 33,5 %, amb una metodologia diferent.
Dèficit residencial
El Banc d’Espanya va quantificar entre 400.000 i 450.000 habitatges la diferència acumulada entre la creació de llars i els habitatges acabats durant el període 2022-2024.
No és una mesura exacta de tots els habitatges que falten, perquè una part de la demanda es cobreix mitjançant habitatges buits, segones residències i canvis d’ús.
Compra d’habitatge
L’indicador oficial del preu de l’habitatge en relació amb la renda disponible de la llar mostra aquest deteriorament:
| Indicador | 2018 | 2025 (3r trimestre) |
|---|---|---|
| Anys de renda necessaris per comprar | 6,84 (1r trimestre) | 7,78 |
| Esforç anual de compra | 30,5 % | 34,9 % |
4. Educació: el deteriorament reflectit a PISA 2025, PIRLS i els indicadors juvenils
PISA: descens d’Espanya respecte del 2022
Espanya va obtenir 457 punts en matemàtiques, davant dels 463 de la UE; 451 en lectura, davant dels 459; i 477 en ciències, davant dels 481.
El descens espanyol va ser més acusat que la mitjana de l’OCDE en matemàtiques i lectura, i els resultats van quedar entre els més baixos de la seva sèrie històrica.
Però no només hi ha PISA. PIRLS 2021, l’avaluació internacional de la comprensió lectora dels infants d’aproximadament 9-10 anys, confirma un problema més primerenc: Espanya va passar dels 528 punts del 2016 als 521 del 2021, davant dels 528 de la UE i dels 533 de la mitjana de l’OCDE participant.
El problema és de fons i s’ha anat agreujant durant el període de Sánchez.
La demagògia dels fets: pandèmia, crisi econòmica, emergència de l’habitatge i deteriorament educatiu. Quines responsabilitats polítiques hi ha darrere de les grans crisis d’Espanya durant el Govern de Sánchez? #Sánchez Share on X
Loading ...
