Un forat negre és una regió de l’espaitemps on la concentració de massa genera una gravetat tan extraordinària que, un cop travessat l’horitzó dels esdeveniments, ni tan sols la llum pot escapar-ne. Tot allò que cau més enllà d’aquesta frontera queda definitivament fora del nostre abast.
La metàfora serveix per descriure un fenomen de la política espanyola:
la capacitat de Pedro Sánchez per mantenir-se al marge de les conseqüències polítiques dels grans fracassos produïts durant els seus vuit anys de govern.
La qüestió no és únicament la successió de desastres. És la seva digestió política. L’actualitat devora l’escàndol anterior i una poderosa estructura de comunicació, amb centenars d’assessors i una intensa activitat mediàtica, contribueix a desplaçar l’atenció cap al relat del dia següent.
Però la democràcia no consisteix només a guanyar eleccions. Exigeix retre comptes, assumir errors i depurar responsabilitats. Quan aquestes exigències es debiliten, també ho fa la confiança en les institucions.
Urda i Adamuz: 115 morts sota un mateix ministeri
El 28 d’octubre, la col·lisió ferroviària d’Urda va deixar almenys 69 morts. Nou mesos abans, Adamuz n’havia causat 46. Cent quinze víctimes mortals en dues catàstrofes d’alta velocitat durant el mandat ministerial d’Óscar Puente.
La responsabilitat causal dels accidents correspon determinar-la a les investigacions. La responsabilitat política, però, planteja una pregunta diferent: què ha fallat en la supervisió, el manteniment, els procediments i les garanties de seguretat del sistema?
A Urda, la fallada del sistema automàtic LZB va precedir una autorització de circulació que ha esdevingut objecte central de la investigació. Puente va assenyalar la decisió d’un operador com a inexplicable.
Però un ferrocarril d’alta velocitat no pot dependre exclusivament de la infal·libilitat d’una persona. Precisament existeixen sistemes de seguretat per impedir que un error humà es converteixi en una massacre.
I aquí emergeix la qüestió política:
després d’Adamuz, amb abundants recursos pressupostaris i europeus disponibles, quines deficiències es van detectar i corregir? Per què una nova catàstrofe ha tornat a posar en qüestió la robustesa del sistema?
La DANA: les obres que continuen pendents
Dos anys després de la DANA valenciana, que va provocar 233 morts i milers de ferits, continua pendent la gran actuació hidràulica destinada a derivar les aigües del barranc del Poio cap al nou llit del Túria.
No es tracta d’una necessitat descoberta després de la tragèdia. El projecte es remunta al 2006 i disposava d’una declaració d’impacte ambiental des del 2011. Governs de diferents colors van deixar passar els anys sense executar-lo.
La gestió de Carlos Mazón, el retard de l’alerta i les seves responsabilitats polítiques van ocupar, justificadament, el primer pla. Mazón va acabar dimitint.
Però existeix una altra pregunta igualment exigent:
per què el Govern central, responsable d’aquella infraestructura hidràulica, tampoc no va executar l’actuació preventiva durant els seus vuit anys de mandat? Per què no ho ha fet, malgrat disposar d’una quantitat mai vista de fons europeus?
No es pot afirmar que aquesta actuació hagués evitat totes les morts, però sí la majoria, ja que estava concebuda per reduir el risc d’inundació en una zona que després resultaria devastada.
La gran apagada: explicacions sense responsabilitats
El 28 d’abril del 2025, Espanya va patir una apagada elèctrica general.
Després dels informes governamentals i europeus, coneixem la successió d’oscil·lacions, problemes de control de tensió i desconnexions que van portar al col·lapse.
Però continua sense quedar satisfactòriament aclarit per què el sistema va arribar a aquella situació ni quina responsabilitat correspon a cadascun dels actors. Les discrepàncies entre el gestor de la xarxa i les empreses elèctriques persisteixen.
Mentrestant, l’operació reforçada posterior ha incrementat els costos d’ajust del sistema, amb repercussions sobre els consumidors.
I la responsabilitat política? Cap dimissió ministerial com a conseqüència directa de l’apagada.
Ceuta: una frontera i massa interrogants
Els dies 30 i 31 de juliol del 2026, Ceuta va viure una entrada massiva de persones procedents del Marroc. Les estimacions institucionals van oscil·lar entre les 70.000 i les 80.000 persones. Avui, la xifra s’acosta més a les 100.000.
Comandaments policials han declarat haver observat embarcacions militars marroquines i una actitud de passivitat de les autoritats del país veí. La justícia continua investigant què sabien les autoritats espanyoles i quines decisions van adoptar.
La dimissió del cap de gabinet de la Delegació del Govern no ha tancat l’afer. La jutgessa ha reclamat més documentació d’intel·ligència.
No és una incidència fronterera ordinària: és una crisi de seguretat nacional que exigeix explicacions completes.
Quan la responsabilitat sí que té conseqüències
A Grècia, el ministre de Transports va dimitir després de la catàstrofe ferroviària de Tempe, el 2023, que va causar 57 morts.
A Sèrbia, l’ensorrament d’una marquesina de l’estació de Novi Sad, amb 16 víctimes, va desencadenar un moviment ciutadà contra la corrupció que, dos anys després, ha contribuït a la derrota electoral del poder establert.
Són respostes diferents, amb circumstàncies diferents. Però recorden un principi fonamental: una tragèdia institucional pot tenir conseqüències polítiques.
Espanya s’enfronta a una qüestió de fons. Cinc episodis de naturalesa diferent han posat a prova infraestructures, sistemes de prevenció, serveis essencials i seguretat de l’Estat.
La pregunta no és si un govern pot impedir qualsevol desgràcia. Cap govern no pot. És si està disposat a respondre políticament quan fallen els sistemes que té l’obligació de dirigir i supervisar.
Sense aquesta exigència, el forat negre de la metàfora acaba devorant alguna cosa més important que la reputació d’un govern: la credibilitat de la democràcia.
L'actualitat devora l'escàndol anterior i una poderosa estructura de comunicació, amb centenars d'assessors i una intensa activitat mediàtica, contribueix a desplaçar l'atenció cap al relat del dia següent. #PedroSánchez Share on X
Loading ...
