Catalunya constitueix un cas especialment útil per analitzar els efectes de la Llei estatal d’habitatge i la resta de legislació estatal perquè és pràcticament l’única autonomia que l’ha aplicada des del primer moment: la contenció de rendes va entrar en vigor el 16 de març de 2024 als primers 140 municipis i després es va ampliar fins a 271. FEDEA considera Catalunya el principal territori on el mecanisme s’ha desplegat de manera efectiva durant el període que podem estudiar. Documentos FEDEA
Comencem pels desnonaments:
1. Desnonaments: Catalunya i Madrid
La mesura correcta del CGPJ són els “llançaments practicats”. Cal fer una precisió: poden afectar diferents tipus d’immobles i, fins i tot quan són habitatges, no necessàriament l’habitatge habitual. Poder Judicial
| Any | Catalunya | % Espanya | Madrid | % Espanya | Espanya |
|---|---|---|---|---|---|
| 2024 | 7.381 | 26,8% | 2.756 | 10,0% | 27.564 |
| 2025 | 6.814 | 27,8%* | 2.267 | 9,2%* | 24.540* |
| Variació 2024-25 | -7,7% | — | -17,7% | — | -11,0% |
Això deixa un resultat interessant per a l’avaluació de la política: els desnonaments baixen a Catalunya, però entre 2024 i 2025 baixen més a Madrid i en el conjunt d’Espanya. En conseqüència, el pes català sobre el total espanyol no disminueix, sinó que passa aproximadament del 26,8% al 27,8%. Malgrat aplicar la legislació de Sánchez, a Catalunya es desnonen clarament més habitatges que al conjunt d’Espanya: amb el 16,5% de la població, concentra entorn del 27% dels desnonaments. En aquest punt, el resultat és un fracàs de les polítiques aplicades.
La dada més recent modifica parcialment aquesta tendència. En el primer trimestre de 2026 Catalunya registra només 921 llançaments, davant 2.069 un any abans: una caiguda del 55,5%. Madrid passa de 702 a 582, un -17,1%. Catalunya representa ara el 23,0% dels 4.005 llançaments espanyols i Madrid el 14,5%. És una millora catalana molt notable, però un trimestre és massa poc per afirmar que s’ha produït un canvi estructural. Poder Judicial
Per tant, sobre desnonaments: fins al tancament de 2025 no apareix un resultat diferencial favorable a Catalunya respecte de Madrid; el primer trimestre de 2026 sí que ofereix un senyal nou més positiu, que caldrà confirmar.
2. L’efecte més clar: contenció dels lloguers, però contracció de l’oferta
Aquí disposem de dues fonts diferents que mesuren coses diferents i que, conjuntament, són molt reveladores.
A. Contractes efectivament signats: INCASÒL
Comparant el primer trimestre de 2024 —abans de la regulació— amb el primer trimestre de 2026:
| Àmbit | 1T 2024 | 1T 2026 | Variació |
|---|---|---|---|
| Zones tensionades | 887,90 € | 876,56 € | -1,3% |
| Barcelona ciutat | 1.193,51 € | 1.137,35 € | -4,7% |
| Catalunya | 868,91 € | 861,23 € | -0,9% |
| Resta de Catalunya no tensionada | 583,95 € | 639,60 € | +9,5% |
| IPC (base 100) | — | 105,3 | +5,3% |
Aquest és probablement el resultat més sòlid a favor de l’efecte buscat per la regulació: els preus dels nous contractes s’han contingut clarament a les zones regulades, mentre augmentaven un 9,5% a la resta de Catalunya. A Barcelona, fins i tot, el contracte mitjà del primer trimestre de 2026 és un 4,7% més barat que dos anys abans. Habitatge
B. Però què passa amb l’habitatge disponible?
Aquí apareix l’altra cara del fenomen. FEDEA ha comparat Catalunya amb Madrid entre el 1T de 2024 i el 4T de 2025 utilitzant el mateix baròmetre d’anuncis:
| Indicador | Catalunya | Madrid |
|---|---|---|
| Oferta anunciada 1T 2024 | 129.372 | 144.552 |
| Oferta anunciada 4T 2025 | 102.816 | 150.247 |
| Variació oferta | -20,5% | +3,9% |
| Variació preu anunciat | +5,7% | +8,5% |
A Barcelona província la caiguda d’oferta arriba al 22,2%. Al conjunt d’Espanya exclosa Catalunya és només del 7%. I la pressió sobre cada anunci arriba al 4T de 2025 a 462 contactes per anunci a Barcelona, davant 103 a Madrid. Documentos FEDEA
Aquesta font mesura anuncis i preus d’oferta, mentre que INCASÒL mesura contractes efectivament signats. Per això no és contradictori que INCASÒL observi una reducció del preu contractual mentre el baròmetre d’anuncis encara observa un +5,7%: són universos diferents.
La formulació més precisa seria, doncs: la regulació s’associa a una clara moderació del preu dels contractes que arriben a signar-se, però al mateix temps l’oferta disponible per a qui busca un nou habitatge s’ha reduït fortament. La contracció multiplica la demanda sobre cada oferta i perjudica els demandants de lloguer amb ingressos i condicions laborals inferiors.
I la compravenda?
La Llei d’habitatge no controla directament els preus de venda. Aquí no hi ha una contenció semblant.
En el 4T de 2024 el preu de l’habitatge augmentava interanualment un 10,4% a Catalunya i un 10,3% a Madrid. Un any després, al 4T de 2025, creixia un 10,9% a Catalunya i un 14,2% a Madrid.
Per tant, la moderació catalana és específica sobretot del mercat regulat del lloguer; no s’ha traslladat al preu de compra de l’habitatge, que continua pujant a doble dígit.
I aquí hi ha el problema central: el de la manca d’oferta, a la qual ni Sánchez ni Illa, sobretot durant els primers anys de govern, han sabut donar resposta.
3. Quants habitatges s’han construït realment durant el Govern Illa?
Salvador Illa va prendre possessió el 10 d’agost de 2024. Per tant, els 13.210 habitatges acabats durant tot el 2024 no es poden atribuir al seu Govern i, fins i tot, bona part dels acabats el 2025 havien començat dos o tres anys abans. Govern.cat Un habitatge, des que s’inicia fins que està disponible per al mercat, té un període d’uns dos anys. Per tant, pràcticament tots els acabats han estat iniciats abans del Govern Illa.
Les dades oficials són:
| Indicador | 2024 | 2025 | Variació |
|---|---|---|---|
| Habitatges iniciats | 15.604 | 15.589 | -0,1% |
| Habitatges acabats | 13.210 | 16.562 | +25,4% |
| HPO iniciat | 3.614 | 3.128 | -13,4% |
| HPO acabat/qualificació definitiva | 1.893 | 3.517 | +85,8% |
A primera vista, els 16.562 habitatges acabats el 2025 són una dada bona de producció: és el nivell d’acabaments més alt des de 2011. Però la mateixa APCE assenyala que l’augment de les 3.517 qualificacions definitives d’HPO reflecteix en bona part promocions començades en anys anteriors. APCE
Per valorar la capacitat de generar nova oferta futura, resulta més revelador el nombre d’habitatges que comencen a construir-se. I aquí la dada del primer any complet d’Illa és pràcticament plana: 15.604 iniciats el 2024 i 15.589 el 2025. En habitatge protegit, les qualificacions provisionals baixen un 13,4%, de 3.614 a 3.128. Institut d’Estadística de Catalunya
A més, aquesta producció continua per sota de les necessitats estimades. L’APCE situa l’ordre de magnitud necessari en 25.000-30.000 habitatges anuals; amb 15.589 iniciats el 2025, Catalunya estaria produint aproximadament només entre el 52% i el 62% d’aquest requeriment.
El Pla dels 50.000 habitatges: compte amb les xifres
El Govern afirma, el setembre de 2026, que el pla de 50.000 habitatges assequibles ja té prop de 10.000 habitatges disponibles i 28.000 en desenvolupament. Però els 10.000 no són 10.000 habitatges nous construïts pel Govern: inclouen habitatges incorporats mitjançant tempteig i retracte i altres mecanismes, i una part dels 28.000 encara es troba en fases prèvies a les obres.
És especialment significatiu que el primer gran concurs de sòls, publicat el gener de 2026, fos per construir 1.940 habitatges públics. És a dir: són habitatges que tot just entraven en licitació, no pisos acabats.
Això permet separar quatre magnituds que políticament es poden confondre:
16.562 = habitatges de tota mena acabats físicament a Catalunya durant 2025;
Una producció molt per sota de les necessitats: de 25.000 a 30.000 habitatges
3.517 = habitatges incorporats aquell any a la categoria d’HPO amb qualificació definitiva, molts procedents de promocions anteriors;
50.000 = objectiu del Govern per al 2030, una xifra inferior a les necessitats, que per al període 2026-2030 serien d’uns 125.000 habitatges.
El resultat observat fins ara és asimètric.
En preus del lloguer regulat, hi ha evidència considerable de contenció: -1,3% a les zones tensionades i -4,7% a Barcelona entre 1T 2024 i 1T 2026, mentre els municipis no tensionats pugen un 9,5%. Aquesta és la part de la política que les dades reflecteixen amb més claredat.
En oferta accessible per al nou demandant, els indicadors van en sentit contrari: els anuncis de lloguer cauen un 20,5% a Catalunya mentre augmenten un 3,9% a Madrid; simultàniament disminueix un 8,9% el flux anual de nous contractes catalans.
En desnonaments, Catalunya millora en termes absoluts el 2025, però menys que Madrid i menys que Espanya, i continua concentrant més d’una quarta part del total estatal.
I en nova construcció, el 2025 ofereix molts més habitatges acabats, però els iniciats no augmenten: 15.589 contra 15.604 l’any anterior. Per això, encara és massa aviat per atribuir al Govern Illa un augment estructural de la producció d’habitatge.
La qüestió central que emergeix de les dades és, per tant, molt concreta: la regulació sembla haver funcionat millor com a instrument de contenció de les rendes dels contractes que com a instrument per augmentar l’accés efectiu a un habitatge, perquè el problema quantitatiu de l’oferta continua sense resoldre’s.
I aquesta és la mare dels ous que no s’ha resolt fins ara ni amb els dos nous decrets llei: com produir molt més habitatge en menys temps i en una proporció important d’habitatge protegit.
Barcelona registra contractes de lloguer un 4,7% més baixos que fa dos anys. Però aconseguir un pis és més difícil: l’oferta es contrau i la competència entre demandants augmenta. #Lloguer #Barcelona Share on X
