Quan viatgem per llocs de cultures i costums diferents, es corre el perill de veure aquell entorn com exòtic i estrafolari. Amb aquesta idea es comet l’error de creure que tot el nostre és bo i el dels altres està fora de lloc. Això passa quan un no està acostumat a conviure en la diversitat, perquè tot allò que és diferent ens molesta, ens qüestiona i ens relativitza.
Ens podem preguntar: és bo o no relativitzar?
Hem sentit a molts pensadors que diuen que relativitzar ens rejoveneix, ens actualitza i ens universalitza, i d’aquesta manera no ens creiem que som el centre del món. Però, per altra banda, escoltem als psicòlegs que ens diuen que la persona necessita tenir uns punts de referència ferms, perquè si no no sabem per on anem.
Són dues postures que semblen antagòniques, però no és així. Cal relativitzar tot allò que és superflu i accessori i absolutitzar tot allò que és fonamental.
Però com sabem què és fonamental i què no ho és? Com sabem què és bo i què és dolent?
Sense por a equivocar-nos creiem que serà fonamental i bo, tot allò que construeix un món amb justícia i pau. Diríem que l’amor és bo perquè uneix, i que l’odi és dolent perquè destrueix. Això es pot dir ben alt, ja que és inqüestionable.
Vivim en una societat cada vegada més diversa, la qual cosa ens obligarà a relativitzar i respectar la diversitat, però refermant el que és fonamental.
Viure al mig de la diversitat implica l’esforç de conèixer l’altra cultura, com diu l’adagi: “Allà on vagis, fes el que vegis”. Això no és, com sembla, un acte de claudicació, sinó un acte de respecte pels costums dels altres. És a dir: sense renunciar al que un és o al que un creu, respectar el que és o pensa l’altre.
És el gran repte de l’art de conviure. Acceptar la realitat de l’altre. Que això no és fàcil, indubtablement. La diversitat de costums afegeix dificultats a la convivència, però no són unes dificultats insalvables. És un repte que ens educa. Quan donem el primer pas, veurem amb sorpresa que moltes barreres cauen. L’amistat, el diàleg i el respecte per l’altre, han de ser l’eina fonamental de tota convivència.
La diversitat de costums afegeix dificultats a la convivència, però no són unes dificultats insalvables. És un repte que ens educa Click To Tweet
