Unió Europea. Ens estan duent a una economia de guerra

La presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, que va estar per primera vegada a Barcelona amb motiu de les jornades del Cercle d’Economia, és la principal responsable política de la dinàmica que està conduint Europa a una economia de guerra.

Tot va començar amb la lògica ajuda humanitària a Ucraïna, va prosseguir amb la moralment obligada assistència al gran flux de refugiats, va fer un pas més alimentant l’armament sobretot defensiu i lleuger a l’exèrcit ucraïnès i ha fet un salt de gegant lliurant cada vegada amb més abundància material pesant i ofensiu.

El resultat de tot plegat és una dinàmica que no té fi visible i que va engruixint la bola de neu, i el problema és que podem quedar sepultats per ella. Ja no es tracta d’una hipotètica reacció militar russa, sinó que es produeixi un tall de subministrament energètic que alimenta a Europa, fet que comportaria una destrossa econòmica de primer nivell.

Cal dir que no és necessari arribar a aquest extrem perquè els danys econòmics siguin visibles, perquè la pressió per reduir la dependència, sobretot en petroli, però també de gas de Moscou, té conseqüències acumulatives sobre l’economia, sobretot a centre Europa i en primer terme sobre Alemanya. Cal assenyalar que aquest país depèn, pel que fa a les seves necessitats gasístiques, d’un 54% del gas rus i alhora cal considerar que el gas en el seu conjunt representa el 27% de les necessitats energètiques alemanyes, és a dir, una quarta part d’elles estan en mans de l’energia russa.

Àustria depèn del gas rus en un 80%, Hongria en un 78%, però és que a més una tercera part de l’energia total té aquest origen. El gas de Moscou significa el 86% dels recursos gasístics d’Eslovàquia, i el 53,5% de la república Txeca. Aquests fets expliquen el perquè Hongria, Txèquia i Eslovàquia han impedit l’acord de la Comissió per restringir la importació d’energia de Rússia en forma de petroli i gas. Itàlia per la seva part també en depèn d’una manera important, un 33%. Polònia i Bulgària han vist tallar ja el seu subministrament procedent de Rússia en negar-se a efectuar els pagaments en rubles com exigia Putin. Malgrat la seva alta dependència del gas rus, poden superar amb relativa facilitat el problema perquè són països poc gasificats, de manera que aquest recurs només representa entre el 12 i el 13% del total de la seva falta d’energia.

Europa ja prepara una sèrie de mesures per reduir el consum energètic, que són les que caracteritzarien l’economia de guerra, pensant només en la supressió del petroli, és a dir, sense entrar en joc el problema que es reduís o es tanqués l’aprovisionament de gas.

Les mesures que contempla la Comissió són el teletreball fins a 3 dies a la setmana, reduir els límits de velocitat a les autopistes, establir el diumenge sense cotxes a les ciutats, promoure la conducció eficient dels camions, que ningú sap ben bé què vol dir en les circumstàncies actuals, reduir els vols de negocis, incentivar el transport públic, la bicicleta i caminar, fomentar el vehicle elèctric, etc.

Moltes d’aquestes mesures són utòpiques perquè no tenen repercussió a curt termini. És més son de difícil implementació en una societat freturosa de consumir i viatjar, com es constata aquesta primavera. Malgrat la guerra d’Ucraïna, el turisme ha esclatat amb força, de manera que al mateix temps en que es demana moderació en el consum energètic, les aerolínies revifen amb una demanda explosiva que deixa desbordats els aeroports europeus i que té com a conseqüència un augment exponencial del consum d’energia.

No està clar que Ursula von der Leyen, la Comissió i els buròcrates estiguin articulant bé aquest complex format per a l’ajuda armamentística a Ucraïna, la prolongació indefinida de la guerra, l’abandonament de l’energia procedent de la Unió Soviètica, la necessària transició energètica que s’havia començat, les expectatives d’una societat que vol deixar enrere les restriccions de la covid, i la necessitat de superar la inflació i el risc d’una paràlisi econòmica. Tot és molt complicat i és evident que sense una aturada i una profunda reflexió podem acabar amb un escenari molt desafortunat per a la UE. En tot cas, sembla evident que la prolongació de la guerra a Ucraïna és com disparar-se als dos peus de la UE.

Aguantarà el govern de Sánchez fins al final del seu mandat?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.