El quadre de desescalada que ha presentat la Generalitat és absolutament inacceptable perquè significa traduir la seva incapacitat per controlar la pandèmia en la liquidació de la tènue recuperació nadalenca. És molt legítim i necessari establir mesures per controlar la pandèmia, però aquestes no poden recaure només a expenses de l’economia de les empreses i les persones. El que fa la Generalitat és privatitzar els costos de la Covid-19. La seguretat no pot néixer només de congelar la societat, sinó que cada vegada més ha de sorgir de les polítiques actives que desenvolupen els governs.

Només cal contemplar el fet que els centres comercials romanguin tancats fins al 21 de desembre, per tant els deixin pràcticament sense possibilitat de campanya de Nadal amb el que això significa de fre per a la contractació de personal. Mentre els centres comercials romanen tancats, la cultura podrà assolir un aforament del 50% amb un màxim de 600 persones, i si són equipaments, del 70%. No sembla una relació massa lògica.

La Generalitat ens situa en un escenari bèl·lic, en un confinament total d’un terç del dia, i això fins al 4 de gener. Mesos i mesos de limitació dels nostres drets i això també és inassumible. Com ho és que bars i restaurants tinguin les terrasses limitades al 30% fins al 6 de desembre, quan tota la informació científica assenyala que a l’aire lliure les possibilitats de contagi són molt menors. També les confessions religioses i en particular l’Església pateix una clara discriminació que no té cap altra explicació que l’arbitrarietat. Si en la fase d’on venim romanien tancats teatres i cinemes, i els actes religiosos podien celebrar-se amb un aforament del 30%, ara això s’ha invertit. Teatres i cinemes poden arribar a aforaments del 50 i del 70% segons la fase, amb uns màxims que oscil·len de les 600 a les 700 persones en els primers trams, mentre els centres religiosos només podran tenir un aforament que anirà del 30 al 50% en la quarta fase i no podran superar les 200 persones en el primer tram i les 500 en el següent. Com es pot explicar aquesta inversió del criteri? La resposta que se’ns acudeix només pot ser una: la gent del món del teatre sobretot va protestar, i l’Església sempre accepta les limitacions que li imposen. Qui no crida no mama.

Al cantó d’això hi ha la incapacitat per establir els mecanismes de control que són evidents. Han passat molts mesos des de març i la Generalitat continua sense tenir la mínima capacitat per controlar els positius i garantir que compleixen la quarantena. Aquest és el principal punt flac del sistema i mentre això no es resolgui, viurem una situació d’escalada i desescalada continua que ens ofegarà en tots els sentits. És una vergonya que amb les disponibilitats tècniques i econòmiques de la Generalitat encara hagi estat incapaç de crear un sistema de control eficient i eficaç.

La seva incompetència és el nostre sacrifici. I en aquest marc d’incompetència també cal assenyalar la fragilitat dels criteris que s’apliquen, per exemple, atès que el factor més important de contagi són els aerosols, és evident que parlar en veu alta, cantar, cridar i fumar són factors importants de propagació. La prohibició total de fumar en llocs de pública concurrència, com puguin ser les terrasses, seria una mesura necessària i permetria augmentar l’aforament d’aquestes.

En realitat no és l’aforament dels locals el que determina el risc, sinó el volum d’aire que conté i la capacitat de renovar-lo. No són per tant només dues dimensions a considerar, llarg i ample, les que grosso modo determinen l’aforament, sinó també l’altura. En aquest sentit la instal·lació d’aparells de controls del CO2 i de mitjans de renovació interior de l’aire són de fet més importants que el simple aforament. En aquest sentit seria necessari que la Generalitat incentivés econòmicament aquells aparells de medició de la qualitat de l’aire en les superfícies interiors de pública concurrència. Aquest enfocament permetria una millor normalització de l’activitat econòmica. Això i l’ús correcte de les mascaretes. La Generalitat no ha desenvolupat cap campanya sistemàtica i massiva dirigida a ensinistrar als ciutadans de manera repetitiva de com han de posar-se bé la mascareta i usar-la. En aquest capítol, com en molts altres, es constata la inoperància d’una cosa denominada Protecció Civil que en teoria és una organització de la Generalitat, precisament per actuar en situacions de catàstrofe com la que vivim, però que en realitat no té cap paper, malgrat sí que disposa dels càrrecs professionals i l’estructura administrativa. Hi ha la despesa però no la missió. Una protecció civil desenvolupada tindria un important paper en una millora de la prevenció.

La incapacitat també de la Generalitat per fer complir la normativa sobre botellots i altres concentracions a l’aire lliure li fa prendre la decisió radical de tancar-nos a tots a casa a les 10 hores de la nit. Una vegada més diposita la càrrega sobre les nostres espatlles.

Ara, seguint la pista de Madrid, apunta que farà testos massius a la població, si bé encara no sap on ni quan. Benvinguda sigui la mesura, però de res servirà si prèviament no es construeix el sistema de control i seguiment dels positius i les quarantenes, perquè els tests per si sols no resolen res. Només avisen. El que importa és el que ve darrere.

Més informació sobre el coronavirus a ESPECIAL CORONAVIRUS

👉 ¡Uneix-te al nostre grup de Facebook de Converses a Catalunya!

Comentem entre tots les notícies de Catalunya per a estar informats.
Podreu consultar totes les claus del dia!

És molt legítim i necessari establir mesures per controlar la pandèmia, però aquestes no poden recaure només a expenses de l’economia de les empreses i les persones Click To Tweet

Et vacunaràs de la Covid-19 quan surti la vacuna i sigui segura?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú