El conflicte polític de Catalunya sobre la independència està lluny de qualsevol dimensió tràgica, però té un efecte quotidià insidiós. El qualificatiu ve a raó de que les conseqüències negatives que crea sobre el dia a dia no són espectaculars, però sí contínues i persistents. No explota res, però sí s’erosiona gairebé tot. I el símil és prou exacte perquè ja se sap que la pèrdua de sòl fèrtil provocada per l’erosió progressa lentament, però quan arriba a la seva culminació resulta que ha tingut uns efectes demolidors perquè la terra s’ha convertit en estèril.
Només cal repassar la informació quotidiana per enregistrar multitud d’impactes que assenyalen aquest fet. Els últims, els del dia d’avui, són aquests:
El govern tornarà a retardar la regulació de les habitacions turístiques, és a dir, els rellogats, una figura històrica dels anys 50 del segle passat que semblava extingida i que el turisme ha tornat a generalitzar. Es tracta de llogar habitacions als forans per períodes curts. Aquesta pràctica no està regulada, no paga cap mena d’impost ni aplica la taxa turística. Viu a expenses de la ciutat sense aportar res a canvi. No existeixen dades fiables sobre el seu nombre, però es calcula que en un any han passat de 6.000 a 9.000 habitacions llogades. Poden ser moltes més i la bola de neu creix de pressa. El més espectacular de tot és que la Generalitat va començar la tramitació d’un decret per ordenar aquesta activitat l’any 2015! Han passat els dies, els mesos i els anys i no han estat capaços de publicar el DOGC un simple decret. Ara anuncien que serà al 2020.
Per primera vegada, ahir les biblioteques municipals de Barcelona van fer vaga, 39 dels 40 centres van tancar entre les 15:30h. i les 18h. Mai havia succeït, però és la resposta final dels bibliotecaris davant la inoperància del consorci format per l’Ajuntament i la Diputació. La protesta neix del deteriorament de les instal·lacions, de la indefensió davant d’episodis de violència i de la manca de personal. Cal afegir que ni l’Ajuntament de Barcelona ni la Diputació viuen ofegats en la seva economia perquè les seves finances són sanejades. Incompetència, desídia, abandonament de la funció cultural de les biblioteques? La resposta només la coneixen les autoritats locals, Ada Colau entre d’altres, però és un pèssim símptoma.
Les universitat públiques aixequen la veu per la seva difícil situació financera. Tenen un professorat envellit, el contractat percep uns salaris de misèria, situació que s’estén al personal de recerca, es retallen serveis de manteniment i neteja, tot provocat perquè des de l’any 2010 les aportacions de la Generalitat s’han reduït de 900 milions a 700. A sobre les universitats catalanes són amb diferències les més cares d’Espanya. Quin contrast amb l’Escòcia governada per l’Scottish National Party, on les universitats, a diferència d’Anglaterra, són pràcticament gratuïtes. De fet, un estudiant que visqui a Figueres o a Girona li surt més a compte matricular-se a França que no pas a Catalunya. Els arguments de la Generalitat són penosos. El primer d’ells és el dèficit fiscal, com si aquest no hagués estat una constant al llarg de tots els anys de govern i pogués justificar fets actuals. L’altra raó que dóna la Generalitat sí que té substància: estan funcionant amb els pressupostos prorrogats del 2017. Però, òbviament, aquesta situació no és altra cosa que el fruit de la incapacitat de pactar amb uns pocs diputats per aconseguir la majoria necessària al Parlament. Volen consolar a les universitat afirmant que els hi destinaran 42 milions, xifra que no arriba ni al 25% de la magnitud necessària per retornar als pressupostos del 2010. El més contradictori del cas és que aquesta penúria no impedeix crear un nou grup d’escoltes de la policia sota el comandament directe de presidència, ni es tradueix amb més problemes per a la televisió pública de Catalunya, ni afecta a la despesa dedicada a la projecció exterior en tot el que no guarda relació amb la promoció de l’activitat econòmica.
