Govern republicà de la Generalitat

El govern republicà de la Generalitat no respon a les mínimes exigències d’un sistema democràtic

No es pot pretendre governar un país legítimament amb 33 diputats sobre 135 i amb el 21% dels vots que a més, donada la baixa participació de les últimes eleccions, un 52% del cens, aquest percentatge representa com a molt el 12% dels ciutadans en edat de votar.

Aquesta greu anomalia democràtica és possible perquè a la legislació espanyola, insòlitament, el vot de censura només pot ser positiu. És a dir, el Parlament no pot censurar un cap de govern si no presenta un candidat alternatiu. Aquest fet provoca situacions de bloqueig perquè obliga a posar-se d’acord amb forces polítiques incompatibles entre si. És el cas de Catalunya.

I mentre aquest govern absolutament minoritari es manté al Palau de la plaça Sant Jaume, salten les costures del país davant la impotència generalitzada dels governants.

Als greus problemes irresolts amb Espanya, com són el finançament i la millora de l’autogovern, s’hi afegeixen les grans qüestions conflictives que neixen el dia a dia, com les d’avui mateix, marcades per la confluència de les vagues de metges i personal sanitari, mestres i taxistes.

Són causes molt diferents les que les impulsen, però el resultat és el mateix: fer més invisible el dia a dia dels ciutadans. Són manifestacions d’una frustració generalitzada que viu el carrer. Aquella que té un caràcter social i econòmic a la qual cal afegir la frustració independentista. Al final la nostra ciutadania s’està definint, no tant per allò en el que està a favor, sinó sobretot pel que està en contra, i aquest estat d’ànim és molt negatiu pel país.

Quin contrast més gran, una vegada més! Mentre que a Catalunya els socialistes collen a ERC fins a l’asfíxia, malgrat que els 13 diputats d’aquesta formació han estat aliats imprescindibles de Sánchez, al País Basc el PNB amb només 6 diputats al Congrés viu una vida parlamentària regalada donada la seva aliança amb el PSOE.

I els problemes s’acumulen en tots els àmbits.

El 2022 la renda dels agricultors va caure un 7% a Catalunya segons ASAJA.

Empreses tecnològiques catalanes importants com Wallbox, que cotitza a la borsa de Nova York, anuncia que reduirà un 15% la seva plantilla.

A l’horitzó creix la progressiva pèrdua d’importància de Seat perquè Volkswagen aposta cada vegada més fort no només per la marca petita de Cupra, sinó pel seu gran centre productor de bateries de Sagunt. Té la seva lògica econòmica:

Les bateries representen de l’ordre del 90% del cost del cotxe elèctric i en l’actual terreny de joc és on, equivocadament o no, es juga el futur d’aquesta indústria. Seat no té cap previsió de fabricar vehicles d’aquest tipus. I a aquest escenari descendent de la indústria bàsica del nostre país, l’automòbil, s’hi afegeixen dos fets ben diferents, però que apunten en el mateix sentit de deteriorament d’aquest sector.

Un ha estat la incapacitat del govern català de trobar un substitut adient per la marca de Nissan.

L’altre és “la guerra santa” d’Ada Colau contra els automòbils fent servir el pes pesant de la ciutat de Barcelona.

En aquestes condicions, què quedarà d’aquesta indústria, quants llocs de treball representaria a Catalunya d’aquí a 10 anys?

Mentre ERC fa veure que governa amb 33 diputats de 135. Malgrat que els poders fàctics no ho vulguin, la ciutadania necessita anar a votar amb urgència.

Mentre aquest govern absolutament minoritari es manté al Palau de la plaça Sant Jaume, salten les costures del país davant la impotència generalitzada dels governants Click To Tweet

Després de la manifestació independentista d'ahir dijous 19 de gener, creieu que el procés està acabat tal com afirma Sánchez?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.