habitatge a Catalunya

Un jove no pot llogar un habitatge a Catalunya

La dada és aquesta: els joves adults de 30 o 34 anys tenen una escassa capacitat econòmica per poder llogar un habitatge. De fet, i d’acord amb les dades de l’Observatorio de la emancipación del consejo de la juventud de España, només 1 de cada 4 està en condicions de fer-ho, senzillament perquè el sou no li arriba. Si el límit disminueix fins als 29 anys, pràcticament cap d’ells pot assolir una llar, ja que necessitaria la major part del salari, el 90%, per poder-lo llogar.

Aquesta dada explica clarament el reduït nombre de menors de 30 anys que s’emancipen, i fins i tot aquells de més edat que, vivint fora de casa dels pares, en realitat no gaudeixen d’una emancipació real, perquè comparteixen casa amb 2 o 3 persones més per poder fer front a les despeses de la llar.

En aquestes condicions casar-se i tenir fills és inviable, i és una de les causes profundes de la baixa natalitat de Catalunya. Si no es resol la desigualtat, precarietat , baixos salaris i elevats lloguers, el futur de Catalunya per aquesta raó queda en entredit.

No cal oblidar que els càlculs de les previsions demogràfiques pel que fa a la futura natalitat, que ja de per sí són prou negatius, no incorporen en un grau suficient aquest desequilibri que s’ha forjat de manera accelerada en els últims anys com a conseqüència, sobretot, de la combinació de lloguer de pisos turístics i l’entrada de grans fons d’inversió en aquest sector del mercat.

Naturalment, aquesta dificultat no es distribueix de manera regular al conjunt de Catalunya. El problema però és que allà on hi ha habitatge accessible, hi ha més dificultats per trobar feina o es troba a unes distàncies o temps considerables de l’habitatge.

Si no hi ha una acció massiva a curt termini, que no pot ser una altra que un creixement ràpid de les disponibilitats d’habitatge social de lloguer, el problema no té solució.

És una emergència de gran importància el seu efecte multiplicador que no ha rebut ni rep l’atenció dels poders públics. El per què és així forma part més aviat del misteri que de la lògica política.

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú