Baixa natalitat

Les causes de la baixa natalitat. Un desastre sense resposta

La baixa natalitat que l’últim informe de l’INE ha creat, en aquesta ocasió, un fort impacte perquè les xifres són ja dramàtiques. En realitat no és cap novetat, perquè és una tendència que a mesura que avança fa més gran el forat, manca gent jove i augmenta el nombre de persones grans. Aquest últim creixement s’obté per dues vies. Una, perquè s’incorporen un nombre creixent de gent que ja ha complert els 65 anys, i dos, perquè es prolonga sense interrupció l’esperança de vida. El panorama empitjorarà a més desmesuradament quan es completi la jubilació del baby boom ,que en el nostre cas ve retardada ben bé una dècada en relació a l’europea. En altres termes, les xifres europees, que en general tampoc són per tirar coets, ja estan situades en el pitjor escenari possible pel que fa a l’envelliment. Espanya encara no s’hi ha situat.

Quines són les causes de la baixa natalitat espanyola?

Aquí, com amb tot, la perspectiva ideològica de l’analista tendeix a modificar la realitat observada. Si prescindim de la cotilla ideològica i ens atenim a les dades i al que és possible correlacionar, ens queden uns perfils prou concrets de les causes.

  1. La causa principal és que les dones cada vegada més endarrereixen l’edat de la maternitat. Ara ja se situa per sobre dels 31 anys, això vol dir que el marge per al segon fill és molt reduït. Però, per què es produeix aquest endarreriment? Aquestes són les causes concretes:
    1. Les condicions laborals. Precarietat, baixos salaris.
    2. Els cost de l’habitatge que dificulta formar una nova llar.
    3. Per aquells factors i d’altres, l’extraordinari retard en l’emancipació dels joves adults.
    4. La desprotecció i discriminació laboral de la dona embarassada, a la qual cosa, en moltes activitats, s’hi afegeix el “gap” de la maternitat que retarda la carrera professional de la dona. En aquest sentit, estudis duts a terme als EEUU en relació al personal femení acadèmic assenyalen que si bé aquesta pèrdua es produeix, posteriorment la recuperen en la majoria de casos més ràpidament quan més aviat han vingut els fills.
    5. Falta d’ajuts a la família.
    6. Manca de serveis a les mares; és el cas de les guarderies entre altres, i també els horaris de les empreses i la dificultat per conciliar.

Aquestes condicions influirien, sobretot, en gairebé la meitat de dones, les quals a les enquestes responen que voldrien tenir un segon fill, però precisament aquesta resposta assenyala que hi ha un altre factor que no té a veure amb l’endarreriment.

  1. Altres prioritats. És creixent el nombre de dones que no tenen cap fill i que assenyalen que tenen altres prioritats a la vida. Naturalment, com més nombrós és aquest grup, més s’accentua la caiguda del nombre de fills per dona. Si la taxa d’equilibri és de 2,1 per dona en edat fèrtil, compensar aquesta xifra, quan es multipliquen el nombre de zeros, es fa difícil. En l’assignació d’altres prioritats abans de la maternitat intervenen causes ben diferents. El de la vida professional, per exemple, o assignar altres preferències. Hi ha un fenomen cultural creixent que també pot influir.
  2. Un d’aquest fenòmens culturals està relacionat amb la perspectiva de gènere que tendeix a considerar la maternitat, en el millor dels casos, com una de tantes opcions però no primordial i, en el pitjor, com un instrument de domini del patriarcat i de l’assignació de rols inamovibles.
  3. El fenomen de la desvinculació aplicat a les relacions de parella. Es pot relacionar clarament que la davallada del nombre de matrimonis incideix sobre la natalitat. Les parelles que cohabiten o les de fet tenen menys fills per dona que les casades. Dins d’aquest marc de referència del vincle, la reducció dels matrimonis catòlics també juga d’una manera important donat que les dones que professen aquesta fe tenen un nombre de fills superior a la mitjana i més d’un 50% superior a les dones que es declaren agnòstiques o no creients. En aquest sentit un altre factor objectiu i observat a tota Europa és la descristianització.
  4. La descristianització de la societat. Com posen de relleu els estudis duts a terme a França i els EEUU les dones que professen la religió catòlica, així com també les musulmanes, tenen un nombre més gran de descendents.
  5. L’avortament. Des dels inicials estudis de Margarita Delgado publicats a REIS (Revista Española de Investigaciones Sociológicas) està clar que l’avortament té un impacte sobre la natalitat. Una fracció d’aquests es podria traduir en naixements en altres condicions.
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú