Publicat a La Vanguardia

Parafrasejant la primera línia de text del Manifest comunista, es pot dir que un fantasma recorre Occident i es diu dreta alternativa. O extrema, radical, populista, a gust del lector. Aconsegueix el 20% dels vots a Europa, governa a Polònia, Hongria i Itàlia. Són partits de govern a Suïssa, Eslovènia, Suècia i Àustria, com a mínim. Ha disputat la presidència de França en les dues últimes convoca­tòries electorals, i domina les dues cambres al Brasil, i la Cambra de Representants als Estats Units. Consti­tueix un conjunt heterogeni, dotat de trets comuns, entre els quals destaca el sorgit de la col·locació de la tercera llei de Newton a l’ordre humà: la reacció. Tota ideologia que exerceix una força que violenta una part del cos social desenvolupa una força d’intensitat semblant en sentit oposat.

Hi ha, en l’examen d’aquesta realitat política, un error de perspectiva, que defineix bé aquesta frase de Confuci: “Quan el savi assenyala la Lluna, el neci mira el dit”. S’actua així quan s’in­verteix tot el temps a desqualificar aquests partits, sense atendre les causes que els han portat a créixer en vots. Passa quan la mirada prescindeix de la realitat, que com sempre els llibres ajuden a comprendre. En suggereixo un d’imprescindible sobre els Estats Units. Es tracta de Hillbilly, una elegía rural. Memorias de una familia y una cultura en crisis, de J.D. Vance, membre d’una d’aquestes famílies pobres, antic marine , doctor en Dret a Yale, convertit al catolicisme el 2019, i ara senador republicà per Ohio.

Però n’hi ha més: La sociedad decadente, de Ross Douthat, El desmoronamiento, de George Packer, i els de dos autors francesos, François-Xavier Bellamy amb Los desheredados, i un especialista en el tema, Christophe Guil­luy, de qui destaco No society.

També fomenta la reac­ció, l’estrabisme polític i mediàtic, que només veu el popu­lisme i radicalisme en l’espai dret, però ignora aquest mateix radicalisme, fins i tot augmentat, en l’esquerre; comunisme, chavisme, revolucionarisme de l’“assalt al cel”. La reacció també és resultat del deteriorament d’una part de la classe mitjana i de l’empo­briment de les classes populars. El vot a Giorgia Meloni procedeix en un 30% dels treballadors­, i en un altre 30% dels empresaris, sobretot petits i mitjans, i Le Pen reuneix el 64% dels obrers. No és significatiu que els votants de la CUP siguin els de nivell més alt d’ingressos?

Creus que es pot prohibir que circulin cotxes a un de cada tres carrers de l'Eixample com pretén Colau amb la Superilla Barcelona?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...
Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.