L’any passat Europa en conjunt (amb el Regne Unit inclòs) gastà 388.000 milions de dòlars en defensa, segons dades del think tank International Institute for Strategic Studies. Es tracta d’un nivell de despesa mai vist des de la Guerra Freda.
Dedicar tants recursos financers a l’armament en un context econòmic més que incert i d’endeutament molt elevat genera polèmica. Això a pesar de la invasió d’Ucraïna per part de Rússia ara fa dos anys, i que ha actuat clarament com el catalitzador per a la indústria de defensa del Vell Continent més efectiu des de la caiguda de la Unió Soviètica.
No obstant això, posant les dades en perspectiva, cal apuntar que encara avui Europa es troba molt lluny d’arribar als nivells de despesa militar de la Guerra Freda. Segons dades de la mateixa OTAN, l’any 2023 la despesa en defensa respecte del PIB del conjunt dels aliats europeus de l’Aliança Atlàntica se situava encara en l’1,85%, mentre que a començaments de la dècada dels 80 del segle passat els països europeus dedicaven un 2,8% a la defensa.
Amb tot, la tendència actual és eminentment creixent, i l’OTAN estima que els seus membres europeus arribaran a l’objectiu del 2% del PIB aquest mateix any 2024.
L’objectiu del 2% fou establert formalment pels caps d’estat i de govern dels membres de l’Aliança Atlàntica el 2014 després de l’annexió russa de Crimea i l’auge de l’Estat Islàmic a Orient Mitjà.
Val la pena apuntar que, a diferència de les grans tecnològiques que dominen el mercat mundial (començant per les “set magnífiques“) i que són totes nord-americanes, el creixement en borsa de les empreses de defensa europea supera de llarg el de les seves competidores de l’altra riba de l’Atlàntic, segons demostra l’anàlisi elaborada pel Financial Times amb dades d’entre gener del 2022 i febrer del 2024.
Les accions de l’alemanya Rheinmetall, la sueca Saab, la italiana Leonardo i la britànica Rolls-Royce superen o se situen en un creixement d’entorn del 200%. En canvi, gegants americans com General Dynamics o Lockheed Martin es queden en uns minsos (comparativament) ascensos del 31 i 21% respectivament.
Com valorar aquest canvi en les perspectives de la indústria de defensa europea?
Primerament, no hi ha dubte que incrementar la despesa militar no augura res de bo, perquè en el millor dels casos (quan aquest increment està plenament justificat), implica que existeixen amenaces importants per a la seguretat de la ciutadania i, per tant, riscos humans, econòmics i socials que no es poden negligir.
Són a més fons que no es dediquen a sanitat o educació. Però això no implica que no es puguin considerar una inversió si permeten generar un efecte dissuasiu suficient perquè el potencial atacant es desdigui o, almenys, reduir les pèrdues humanes i materials en cas que un conflicte bèl·lic acabi esclatant.
En el context actual, Rússia suposa una amenaça militar expressada en termes convencionals (això és, no nuclears) relativament modesta, ja que ha fracassat en el seu intent de rendir Kíev. Però, d’altra banda, està demostrant ser capaç de sostenir un esforç bèl·lic prolongat. Quelcom que Europa no és en absolut capaç d’igualar, com els problemes de fabricació de municions han demostrat. Trobem, per tant, un punt positiu de la tendència actual: cal invertir més en defensa per poder fer front a l’eventualitat d’un conflicte armat que duri mesos o anys.
A més, Rússia no és (o no hauria de ser), l’única preocupació en matèria de defensa: les ribes sud i est de la UE (Àfrica i el Pròxim Orient, respectivament) són una font cada cop més greu de conflictes i inestabilitat que ens afecta directament o indirectament (tràfic de droga, immigració il·legal). Invertir més en armament és també una bona notícia si permet afrontar millors les amenaces que provenen d’aquests indrets.
Finalment, no es pot oblidar que la indústria de defensa implica un vessant molt negre de mort i destrucció, però genera alhora externalitats positives importantíssimes per al conjunt de la societat. L’aviació comercial, les comunicacions i serveis per satèl·lit, els vehicles tot terreny o la mateixa internet no serien el que són avui en dia si no hagués estat per la recerca i desenvolupament del sector de la defensa.
Així doncs, que les empreses europees del sector rebin comandes i inversió en abundància tindrà, ben segur, efectes molt positius sobre el reposicionament tecnològic del Vell Continent. I bona falta ens fa.
La tendència actual és eminentment creixent, i l'OTAN estima que els seus membres europeus arribaran a l'objectiu del 2% del PIB aquest mateix any 2024 Click To Tweet
