Publicat a La Vanguardia
Parafrasejant la primera línia de text del Manifest comunista, es pot dir que un fantasma recorre Occident i es diu dreta alternativa. O extrema, radical, populista, a gust del lector. Aconsegueix el 20% dels vots a Europa, governa a Polònia, Hongria i Itàlia. Són partits de govern a Suïssa, Eslovènia, Suècia i Àustria, com a mínim. Ha disputat la presidència de França en les dues últimes convocatòries electorals, i domina les dues cambres al Brasil, i la Cambra de Representants als Estats Units. Constitueix un conjunt heterogeni, dotat de trets comuns, entre els quals destaca el sorgit de la col·locació de la tercera llei de Newton a l’ordre humà: la reacció. Tota ideologia que exerceix una força que violenta una part del cos social desenvolupa una força d’intensitat semblant en sentit oposat.
Hi ha, en l’examen d’aquesta realitat política, un error de perspectiva, que defineix bé aquesta frase de Confuci: “Quan el savi assenyala la Lluna, el neci mira el dit”. S’actua així quan s’inverteix tot el temps a desqualificar aquests partits, sense atendre les causes que els han portat a créixer en vots. Passa quan la mirada prescindeix de la realitat, que com sempre els llibres ajuden a comprendre. En suggereixo un d’imprescindible sobre els Estats Units. Es tracta de Hillbilly, una elegía rural. Memorias de una familia y una cultura en crisis, de J.D. Vance, membre d’una d’aquestes famílies pobres, antic marine , doctor en Dret a Yale, convertit al catolicisme el 2019, i ara senador republicà per Ohio.
Però n’hi ha més: La sociedad decadente, de Ross Douthat, El desmoronamiento, de George Packer, i els de dos autors francesos, François-Xavier Bellamy amb Los desheredados, i un especialista en el tema, Christophe Guilluy, de qui destaco No society.
També fomenta la reacció, l’estrabisme polític i mediàtic, que només veu el populisme i radicalisme en l’espai dret, però ignora aquest mateix radicalisme, fins i tot augmentat, en l’esquerre; comunisme, chavisme, revolucionarisme de l’“assalt al cel”. La reacció també és resultat del deteriorament d’una part de la classe mitjana i de l’empobriment de les classes populars. El vot a Giorgia Meloni procedeix en un 30% dels treballadors, i en un altre 30% dels empresaris, sobretot petits i mitjans, i Le Pen reuneix el 64% dels obrers. No és significatiu que els votants de la CUP siguin els de nivell més alt d’ingressos?
Loading ...
Josep Miró i Ardèvol: El més important que he fet a la meva vida és casar-me amb la Muntsa, tenir fills, el Marc i el Josep i, però això ja és una feliç derivada, una néta, l'Anna. El més gran que m'ha passat és haver disposat del do de la fe. A partir d'aquí, tota la resta són conseqüències o complements.