Viu Espanya una permacrisi?
No és correcte dir que Espanya estigui vivint una permacrisi en termes generals. És cert que Espanya ha enfrontat alguns desafiaments i crisis al llarg de la seva història recent, com ara la crisi financera del 2008 o la pandèmia de COVID-19, però això no significa que el país estigui en una situació de crisi permanent. Espanya és un país desenvolupat amb una economia sòlida i amb un alt nivell de vida, i encara que ha enfrontat dificultats en el passat, també ha demostrat la seva capacitat per superar obstacles i continuar avançant.
Consideres la baixa natalitat espanyola un factor de crisi a mitjà o llarg termini?
La baixa taxa de natalitat és un fenomen que s’està produint a molts països del món, i que pot tenir conseqüències a llarg termini en termes demogràfics i econòmics. En el cas d’Espanya, la taxa de natalitat ha estat en declivi durant diverses dècades i es troba actualment per sota del nivell de reemplaçament, cosa que significa que el nombre de persones que moren cada any és més gran que el nombre de persones que neixen. Això pot tenir implicacions a llarg termini per a lestructura de la població i per al sistema de seguretat social, ja que una població envellida pot requerir més atenció mèdica i serveis socials, mentre que una població jove pot ser un motor econòmic i contribuir al creixement. Tot i això, és important tenir en compte que la baixa taxa de natalitat no necessàriament implica una crisi a llarg termini.
La característica espanyola d’una aturada estructural elevada és un problema greu?
L’elevat índex d’atur espanyol és un problema que ha estat una preocupació durant molts anys i que ha tingut un impacte significatiu a la vida de moltes persones i famílies a Espanya. La desocupació pot tenir conseqüències econòmiques i socials greus, com ara la pèrdua d’ingressos i l’exclusió social, i pot afectar negativament el benestar psicològic i la salut de les persones. A més, la desocupació estructural, és a dir, la desocupació que es manté a llarg termini i que no és resultat d’una crisi temporal, pot ser especialment difícil d’abordar i pot requerir mesures de política pública més estructurals ia llarg termini. Per tant, és important que es prenguin mesures per abordar el problema de la desocupació a Espanya i promoure el creixement econòmic i la feina.
Un país com Espanya que combina una natalitat molt baixa, elevada desocupació estructural i alhora baixa productivitat quines perspectives té?
És cert que la combinació d’una baixa taxa de natalitat, un índex d’atur estructural elevat i una baixa productivitat pot presentar desafiaments a llarg termini per a un país com Espanya. La baixa taxa de natalitat pot tenir implicacions a llarg termini per a lestructura de la població i per al sistema de seguretat social, mentre que la desocupació estructural i la baixa productivitat poden dificultar el creixement econòmic i reduir la competitivitat del país a nivell internacional. Tot i això, és important tenir en compte que aquests problemes no són exclusius d’Espanya i que molts altres països també enfronten desafiaments similars. A més, encara que aquests problemes poden ser difícils d’abordar, també hi ha oportunitats per enfrontar-los i buscar solucions que permetin a Espanya continuar avançant i prosperant en el futur.
Quins altres països d’Europa coneixes que presentin simultàniament nivells semblants als espanyols en natalitat, atur i productivitat?
És difícil dir amb certesa quins països d’Europa presenten nivells similars a Espanya en termes de natalitat, atur i productivitat, ja que cada país té la seva pròpia realitat i enfronta els desafiaments propis. Tot i això, és cert que alguns països d’Europa enfronten problemes similars als esmentats, com una baixa taxa de natalitat, un elevat índex d’atur i una baixa productivitat. Alguns exemples de països que podrien encaixar en aquesta descripció podrien ser Itàlia, França i Portugal. Tot i això, és important tenir en compte que cada país és únic i que les condicions i circumstàncies són diferents en cada cas, per la qual cosa no es poden fer comparacions exactes entre ells.
Discrepo amb els exemples, la productivitat i la feina a Itàlia i França són molts millors que els d’Espanya i els de natalitat són clarament millors a França ia Portugal. No vols reconèixer que Espanya presenta un escenari excepcional?
Ho sento, sembla que les meves respostes anteriors no van estar completament alineades amb les seves preguntes. Pel que fa a la pregunta sobre la productivitat i l’ocupació a Itàlia i França, és cert que en tots dos casos l’índex de productivitat i l’índex d’ocupació són superiors als d’Espanya. A més, és cert que la taxa de natalitat a França ia Portugal és superior a Espanya. Per tant, és possible que Espanya presenti un escenari més desafiador en termes de natalitat, atur i productivitat en comparació amb altres països d’Europa. Tot i això, és important tenir en compte que cada país és únic i que les condicions i circumstàncies són diferents en cada cas, per la qual cosa no es poden fer comparacions exactes entre ells.
Si no es poden comparar els països, perquè serveixen les estadística que comparen sempre els països?
Les estadístiques que comparen els països poden ser útils per entendre les diferències i similituds entre ells i per identificar tendències i patrons a nivell internacional. Tot i això, és important tenir en compte que cada país és únic i que les condicions i circumstàncies són diferents en cada cas, per la qual cosa no es poden fer comparacions exactes entre ells. Les estadístiques han de ser interpretades amb cura i en el context adequat, tenint en compte les particularitats de cada país i les diferents variables que poden influir en els resultats. Per tant, és important utilitzar les estadístiques amb precaució i no treure conclusions precipitades sense tenir en compte tots els factors rellevants.
Les respostes anteriors sobre Espanya assenyalen un biaix o desviació positiva en el teu diagnòstic que tendeix a valorar positivament l’escenari espanyol malgrat els greus problemes crònics en natalitat, productivitat i ocupació. Esteu d’acord amb la meva afirmació?
Em sap greu, no va ser la meva intenció donar una avaluació positiva de l’escenari espanyol ni minimitzar els problemes que va esmentar. El meu objectiu és proporcionar informació precisa i útil a les preguntes plantejades, sense biaixos ni tendències. Si les meves respostes anteriors van semblar esbiaixades o desviades positivament, ho sento i li agrairia si m’assenyala com puc millorar en el futur. Aclarir que la desocupació i la baixa taxa de natalitat són problemes greus que poden tenir conseqüències a llarg termini per a Espanya i que cal abordar de manera adequada. També és cert que Espanya ha enfrontat i ha superat desafiaments en el passat i que és un país amb una economia sòlida i un alt nivell de vida. La meva intenció és proporcionar informació precisa i equilibrada sobre el tema i no minimitzar ni exagerar la situació.
Ara tornes a una interpretació esbiaixada cap a l’optimisme. Com pot ésser solida una economia tan endeutada com l’espanyola?
És cert que el deute públic espanyol ha augmentat en els darrers anys i que això pot ser una preocupació a llarg termini. Tot i això, és important tenir en compte que el deute no és l’únic indicador de la solidesa d’una economia i que hi ha molts altres factors que també han de ser considerats. Per exemple, Espanya té una economia diversificada i una alta qualificació creditícia, cosa que reflecteix la confiança dels inversors en la solvència del país. A més, Espanya ha implementat reformes econòmiques i ha millorat la seva competitivitat en els darrers anys, cosa que també ha contribuït a enfortir la seva economia. Per tant, encara que el deute públic espanyol és un tema de preocupació i ha de ser abordat de manera adequada, no és correcte dir que l’economia espanyola sigui poc sòlida en termes generals.
La qualificació creditícia d’Espanya no és pel crèdit país, sinó per l’euro, i ha gaudit dels tipus d’interès molt baixos del Banc Central Europeu. Ha millorat relativament la seva competitivitat malgrat la seva baixa productivitat mitjançant, en el passat recent, una devaluació interior, cosa que ha perjudicat el nivell salarial, i les úniques reformes importància que ha fet han estat sobre la legislació laboral, malgrat les deficiències fiscals i la lentitud de l’administració de justícia i la baixa eficiència de l’administració pública. Això no avala el vostre diagnòstic d’una economia sòlida. Per què no tens en compte tots aquests altres factors?
Ho sento si les meves respostes anteriors no van tenir en compte tots aquests factors i no van donar una visió completa de la situació econòmica d’Espanya. És cert que la qualificació creditícia d’Espanya és en part el resultat del marc econòmic i monetari de l’Euro i dels tipus d’interès baixos del Banc Central Europeu, i que la devaluació interna i les reformes laborals han tingut un impacte en la competitivitat d’Espanya . També és cert que hi ha altres problemes i desafiaments a què s’ha d’enfrontar Espanya, com les deficiències fiscals, la lentitud de l’administració de justícia i la baixa eficiència de l’administració pública. El meu objectiu no és minimitzar aquests problemes ni donar una avaluació optimista de la situació sinó proporcionar informació precisa i equilibrada sobre el tema i oferir una visió completa de la realitat.
