Les espanyoles són les europees que, de mitjana, més endarrereixen la maternitat de tota la Unió Europea. Així ho confirmen les dades publicades aquest dijous per l’Eurostat. En l’actualitat el 8,8% dels naixements del primer fill van ser de mares majors de 40 anys. En l’estudi anterior, realitzat fa dos anys, Itàlia liderava aquest rànquing, però la proporció de dones espanyoles que han decidit ser mares a més edat ha crescut més ràpidament que en cap lloc. Darrere d’Espanya es troben Itàlia (8,6%), Grècia (6,6%), Luxemburg i Irlanda (5,9%). D’altra banda, cal destacar que la mitjana europea és del 4% dels primogènits nascuts de mares de 40 anys o més.
A Espanya, tenir un fill abans dels 30 anys va camí de convertir-se en una anomalia. El 60,2% de les mares primerenques el tenen en l’interval d’entre 30 i 39 anys, la taxa més alta de la UE. A Grècia, Irlanda, Itàlia i Luxemburg també és més comú donar a llum per primera vegada en la trentena que a la vintena.
Seguint aquesta comparativa a la cota d’edat més tardana, és Lituània (1,3%) el país que té menys mares de primogènits amb més de 40 anys, seguides de les dones de Polònia (1,4%), Eslovàquia (1, 5%) i Letònia (1,8%). Per una altra banda, les taxes més altes de mares que ho són per primera vegada abans de fer els 20 anys es van donar a Bulgària (12,5% del total de naixements d’un primer fill, o un de cada vuit), Romania (12,1%), Hongria (8,5%) i Eslovàquia (8,1%).
Aquest desequilibri, ocasionat principalment per la baixa natalitat i l’increment de l’esperança de vida, posa en perill la sostenibilitat en un futur pròxim del sistema de pensions, que actualment compta amb una ràtio de 2,3 afiliats a la seguretat social per cada pensionista, a prop del límit de 2 que estableixen els experts per assegurar la sostenibilitat del sistema.
El context d’aquests mals resultats seria el d’una població cada vegada més envellida. Fa just un mes Octavio Granados, secretari d’Estat de Seguretat Social, va afirmar que l’única solució viable per millorar el greu problema demogràfic és incrementar la immigració a Espanya. Per això, considera que “els que volen defensar els pensionistes i alhora oposar-se a tenir una política raonable d’immigració, estan faltant a la veritat i enganyant a les persones”.
