Per primera vegada en la història de la Unió Europea el deute públic supera el 100% del PIB. La pujada també ha sigut destacable, encara que sense superar el PIB conjunt dels Vint-i-set Estats membres, elevant-se del 90,5% al 92,9% a tancament de març d’enguany. Les xifres suposen un deute total d’11,43 bilions a l’eurozona i de 12,42 a la UE.
L’ascens en l’últim any, que llança la diferència produïda des de l’esclat de la pandèmia a Europa, reflecteix un increment del 86,1% al 100,5% a l’eurozona, del 79,2% al 92,9% a la UE i del 95,5% al 125,2% a Espanya. La suma ronda els 1,4 bilions. Si es realitza la comparació interanual, el deute públic va créixer tant en els dinou països que comparteixen la moneda única (del 86,1% al 100,5%) com en els Vint-i-set (del 79,2% al 92,9%) entre el primer trimestre de 2020 i el de 2021.
Per països, els majors percentatges de deute públic al final del primer trimestre d’enguany es van anotar a Grècia (209,3% del PIB), Itàlia (160%), Portugal (137,2%), Xipre (125,7%), Espanya (125,2%), Bèlgica (118,6%) i França (118%), en contrast amb els menors d’Estònia (18,5%), Bulgària (25,1%) i Luxemburg (28,1%).
Enfront de l’últim trimestre de 2020, es va produir un increment del deute en vint-i-tres Estats membres, en dos va haver-hi descensos i a Eslovàquia i Bulgària no van tenir lloc canvis. Els principals augments es van registrar a Xipre (6,5 punts percentuals més), Txèquia (6,3 punts), Espanya (5,3 punts), Eslovènia (5,2 punts), Bèlgica (4,4 punts), Malta i Itàlia (4,2 punts en tots dos). Les disminucions es van produir a Lituània (1,5 punts percentuals menys) i Dinamarca (1,4 punts).
En comparació amb els primers tres mesos de 2020, tots els Estats membres van anotar pujades en el deute públic en el primer trimestre d’enguany, però les pujades més acusades es van detectar a Xipre (29,5 punts percentuals més), Grècia (28,6 punts), Espanya (26,2 punts), Itàlia (22,1 punts) i Portugal (18 punts més). Els menors increments van tenir lloc a Irlanda (1,7 punts percentuals més), Suècia (4,5 punts), Bulgària (5 punts), Països Baixos (5,6 punts), Finlàndia (5,9 punts) i Luxemburg (6 punts).
Al final del primer trimestre d’enguany, els títols de deute públic representaven el 82,6% del deute de l’eurozona i el 82,2% de la UE. Els crèdits representaven el 14,2% en l’àrea de l’euro i el 14,7% en el club comunitari, mentre que les divises i dipòsits suposaven el 3,2% i el 3,1% respectivament. Els préstecs intergovernamentals arribaven al 2% en l’eurozona i a l’1,7% en la Unió.
En comparació amb els primers tres mesos de 2020, tots els Estats membres van anotar pujades en el deute públic en el primer trimestre d'enguany Click To Tweet
Loading ...
