Cal subratllar-ho, TV3 és amb diferència la televisió més cara per punt d’audiència que té. Supera amb escreix a la televisió pública espanyola i per descomptat, ja no cal ni parlar-ne, a les cadenes privades. Té tant personal propi com Antena3 i Telecinco juntes, i malgrat aquest fet genera cada any contractes multimilionaris encarregant programes a productores externes que, en bona part, estan participades per exdirectius de la televisió pública catalana.
TV3 ostenta amb orgull el títol de ser la televisió més vista de Catalunya, però és clar, ho és en un panorama superfragmentat i amb xifres que se situen entorn del 14%. Tot això no justifica ni de lluny el que ens costa.
Però, encara ho justifica menys el caràcter divisiu i doctrinari d’aquesta televisió. Els continguts de la seva programació defineixen per si mateixos un programa polític que no té res de neutral. El podríem qualificar del “partit progre de Catalunya”, però a més ho fa forçant la polarització. Ho ha estat duent a terme durant anys amb la qüestió de la independència i només ha canviat el xip quan el poder de la Generalitat, ERC en aquest cas, ha modificat radicalment la seva estratègia i ha passat de ser abrandadament independentista a ser un estret col·laborador, conjuntures electorals a part, del govern Sánchez, i això ha reorientat aquesta dimensió política de la televisió i ha cedit l’abrandament a 8TV, que ara és el refugi dels exclosos de l’òrbita de JxCat.
El que es manté inalterable és la seva fòbia catòlica. I l’últim conflicte que ha dut a terme el programa “Està passant” de Toni Soler i Jair Domínguez n’és una manifestació extrema, perquè ha aconseguit generar de nou un conflicte doble. Per una banda, ha ressuscitat el menysteniment cap als andalusos, que constitueixen una part important de la població de Catalunya. I d’una altra, ha elevat a extrems intolerables la seva burla catòlica. De fet, és una constant en aquest productor de televisió, Toni Soler, que disposa d’una de les productores que des de fa anys més diners ingressen a compte de TV3.
La paròdia de la Virgen del Rocío és injustificable des de tots els punts de vista, inclosos també, com és lògic, els de la llibertat d’expressió perquè si bé aquesta és prevalent, no és il·limitada i en cap cas es pot convertir en una ofensa deliberada al sentiment religiós d’una part important de la població.
Les reaccions han estat nombroses i de tots els colors, sobretot per part andalusa. Ha intervingut el president de la junta d’Andalusia Juanma Moreno, demanant que TV3 s’excusi, però també ho ha fet Teresa Rodríguez, la líder d’Adelante Andalucía, situada a l’esquerra del PSOE, que va criticar el tractament per “tantísima malaje, ignorancia” i practicar l’”andaluzofobia” i va instar als guionistes a imitar “el acento de tu puñetero padre, por ser suave”. També el govern espanyol s’ha pronunciat críticament, així com la Federació d’Entitats Andaluses a Catalunya que va exigir la restitució de l’honor de la Virgen del Rocío i unes disculpes públiques. També hi ha hagut una nota de la Conferència Episcopal Tarraconense.
Per part dels partits catalans, només el PP ha reaccionat anunciant que portarà el cas a la comissió parlamentària de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Aquest programa tal com està fet és inacceptable en qualsevol televisió, però encara ho és més en una televisió pública que viu dels diners de tots els catalans.
Però encara és pitjor, perquè TV3 té un codi deontològic de fa molts anys que regula el tractament del fet religiós en els espais d’entreteniment i que olímpicament es passa pel forro. És a dir incompleix amb les seves pròpies obligacions. Tot plegat demana una intervenció, per començar, del mateix govern català que, com en altres qüestions, fuig d’estudi.
També del Parlament perquè és un afer que afecta una important instància pública, els diners de tots, i ataca a un gruix important de creences de gent catalana. I també demana una intervenció de la Sindicatura de Greuges per possible lesió de drets i de la comissió deontològica del Col·legi de Periodistes. I si el país no és capaç de reaccionar davant d’abusos d’aquesta mena, serà un signe clar que Catalunya ja no és de tots, sinó només d’uns quants.
Loading ...
