És del tot evident que la necessària ampliació de l’hospital Clínic comporta un retard vergonyós perquè fins ara les administracions afectades (UB, Diputació, Generalitat i Ajuntament de Barcelona) no han arribat a un principi d’acord malgrat fa anys i panys que l’ampliació és necessària. Però aquest fet no significa que l’acord al qual s’ha arribat sigui bo per a la ciutat i, per tant, donada la dimensió del potencial error, també per a Catalunya.
El 2022 les institucions concernides van acordar deixar per a principis d’enguany l’acord definitiu. Era un ajornament més que mostrava les dificultats per posar-se d’acord. Però quan aquest ha arribat, una vegada més la visió simplista de les qüestions complexes ha fet estralls. S’ha pres la decisió, que es troba encara en una fase molt inicial, de situar el nou Clínic al recinte esportiu que té la UB a la Diagonal. Un espai de gairebé 320.000 m² que es transformaria, segons el projecte, en un hub sanitari perquè a més del nou Clínic inclouria la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, així com centres de recerca. La idea d’entrada sembla molt bona: construïm el Clínic en un extrem de la ciutat i aprofitem aquest avantatge. Però els inconvenients i les conseqüències són molt negatives.
La primera, greu, però no la pitjor, és que es liquida l’única, pràcticament, instal·lació esportiva universitària digna d’aquest nom. Si l’esport està desaparegut de la universitat és en gran mesura per manca d’instal·lacions i estímuls a la seva pràctica, i aquesta seria una estocada gairebé final. Quina paradoxa, per millorar la salut amb una millor instal·lació sanitària, la perjudiquen desincentivant encara més la pràctica de l’esport entre els universitaris. Al mateix temps liquidem una gran extensió de zona verda de les quals Barcelona està mancada. És conseqüència de la immadura idea de construir sobre el que aparentment no està ocupat.
Però la segona conseqüència és molt pitjor. Perquè al problema de la superilla de l’Eixample i les dificultats per a la mobilitat, s’hi afegiria ara el forat negre que significarà fer desaparèixer el Clínic del lloc on està. Aquest hospital, per la seva dimensió, té una gran capacitat exportadora en terme econòmics.
És a dir, cada dia milers de persones acudeixen al centre per treballar-hi i sobretot per rebre assistència i visitar els malalts. Aquest flux de població genera el seu entorn una activitat econòmica que no ha estat mai valorada. No es pot decretar el trasllat prescindint d’aquest fet perquè la conseqüència serà indefectiblement un buidatge d’activitat i un potencial risc de degradació de tot aquell entorn. Barcelona ja té experiències en aquest sentit. Va ser el cas del trasllat del Born a la Zona Franca i el procés de degradació que durant anys es va produir al barri de la Ribera.
La mostra que les institucions no consideren per a res aquest problema és que l’acord estableix que s’estudiarà proveir d’equipaments sanitaris, educatius, pels bombers, etc., i zones verdes per esponjar aquesta àrea urbana. Totes aquestes activitats no tindran la condició d’exportadores, és a dir de generar rendes procedides de l’exterior de l’àrea, sinó que tindran efectes bàsicament locals i, per tant, no reduiran el problema.
Però és que a més, d’aquesta manera, l’espai del Clínic s’afegirà a les àrees “buides” que van castigant l’Eixample perquè l’Ajuntament no sap o no pot trobar activitats que li donin sentit i potenciïn la ciutat. Pràcticament en línia recta tenim espais que sumen desenes de milers de m2 com són la Model, l’Escola Industrial i en un futur el Clínic. La resposta més racional era traslladar l’ampliació a l’Escola Industrial i transformar-la en un complex sanitari, de recerca, de primer nivell i fàcilment connectat al Clínic actual. Fins i tot, donada la proximitat, era possible establir vies de servei i connexió subterrànies i d’aquesta manera aprofitar els espais que ja tenim, consolidar-los i mantenir l’activitat en aquesta part de la ciutat.
Encara s’és a temps de rectificar. Si no, un nou problema per la incapacitat de les nostres institucions plana sobre Barcelona. I aquest l’haurem fabricat nosaltres.