El tramvia fins a Francesc Macià! Exigim una consulta ciutadana

Collboni, l’alcalde que governa Barcelona amb una ínfima majoria, però actua com si disposés d’una majoria absoluta, aprofita la benevolència o complicitat de la resta de partits del consistori. És un fidel deixeble d’Ada Colau —no debades va ser el seu primer tinent d’alcalde durant anys—, però amb el mètode PSC: fer entrar les coses amb vaselina i quedar bé amb tothom mentre fa la seva. Tot un art, que sempre acaba perjudicant el ciutadà corrent: nosaltres.

El joc democràtic entre elits aferrades al poder i partits dòcils queda reduït a la mínima expressió.

Aquesta denúncia ve a tomb de la decisió, ara ja definitiva, de prolongar el tramvia per la Diagonal fins a Francesc Macià, destruint la reforma de Xavier Trias, malbaratant diners públics i desfigurant una realitat que funciona per a molta gent: el tram entre passeig de Gràcia i Francesc Macià.

El tramvia és un desastre per al funcionament de la ciutat: perjudica el transport públic existent, agreuja la mobilitat —ja de per si deficient— de la capital catalana, i representa una despesa monumental i gens transparent que cap partit sembla voler esclarir.

Hi ha almenys deu grans qüestions que l’Ajuntament hauria de respondre i que s’haurien de debatre en plenari si volem evitar que el tramvia per la Diagonal es converteixi en un autèntic desgavell històric:

1. Quin sentit té fer una inversió tan costosa, rígida i irreversible (més de 500 milions d’euros amb el rescat inclòs), en plena revolució tecnològica del transport públic?
2. Quin serà el retorn per als diners públics? Si no es rescata la concessió privada actual, es farà una inversió pública per generar negoci privat, foradant els ingressos de TMB.
3. Quins seran els impactes reals en una ciutat tan densa com Barcelona (35.000 hab/km² a l’àrea afectada)? No hi ha cap model de mobilitat que permeti avaluar aquests efectes.
4. Com afectarà la mobilitat metropolitana? Aquesta obra pot perjudicar greument els municipis limítrofs i repetir l’error del Consell de Cent, ja condemnat pels tribunals.
5. On queda la combinació de sistemes de transport? El tramvia aïllat és una visió reduccionista: falten park-and-rides, capil·laritat i intermodalitat.
6. S’han valorat les externalitats negatives? Congestió, contaminació, desplaçament del trànsit i barreres a la mobilitat vertical a l’Eixample, entre d’altres.
7. És realista la previsió de viatgers? El servei actual no està col·lapsat. Un sistema de busos elèctrics ben gestionat seria més eficient i menys costós.
8. Què passarà quan hi hagi una incidència o accident? El tramvia col·lapsaria tota la Diagonal. Amb el bus això no passa.
9. S’ha tingut en compte la contaminació global del projecte? No es calcula l’impacte per congestió afegida. Amb menys diners podríem electrificar tota la flota de busos.
10. És aquesta la prioritat real? Només el 5% de les propostes rebudes a la consulta ciutadana demanaven el tramvia. El doble reclamava cobrir la Ronda de Dalt.

En definitiva, aquest tramvia no és un projecte de millora de la mobilitat, sinó una arma ideològica contra l’ús del vehicle privat per la via del col·lapse. L’Ajuntament té un deure moral i polític: fer una consulta ciutadana. No fer-ho seria un frau democràtic de gran magnitud.

 Loading ...