L’actual president de la Generalitat ha desplaçat Puigdemont en el lideratge del sector dur de l’independentisme. El seu càrrec institucional el dota de gran visibilitat, i la persistència en el plantejament de ruptura atrau les mirades que abans tenien com a únic dipositari la més llunyana figura de Puigdemont.
Entre el dia d’ahir i avui s’ha posat de relleu el seu protagonisme. Primer evitant reiteradament condemnar els aldarulls de dilluns al vespre. Quan al final es va veure obligat a fer-ho a les 12 de la nit, quan els incidents havien pres una dimensió i una violència mai vista, va formular una declaració de poc més d’1 minut en la que, en aquesta ocasió sí, va desqualificar la violència, però atribuint-la tot seguit a infiltrats que res tenien a veure amb l’independentisme. D’aquesta manera mantenia el relat que combina pacifisme amb atacs creixents als cossos de seguretat i als béns públics.
No importa que aquesta contradicció sigui insuportable per a la majoria de la gent, Torra sempre parla per a consum propi, el dels seguidors que ho justifiquen tot. Aquesta és també la raó que no dediqués ni un sol mot a reconèixer la feina dels Mossos d’Esquadra que estan passant per una prova difícil que, més tard o més d’hora, es cobrarà el preu.
Avui en el Ple, i amb un discurs més llarg, el seu to ha estat més institucional però ha formulat un objectiu que amb tota certesa no pensa complir, perquè hi haurà eleccions abans, però que alimenta l’esperança en les seves rengles: convocar una consulta per exercir el dret a l’autogovern en l’actual període de govern.
En aquest context cal subratllar el doble paper d’ERC amb un vicepresident de la Generalitat en actitud institucional i alhora els missatges crítics des del partit a l’actuació dels Mossos.
La realitat és que malgrat els esforços polítics, avui per avui el discurs no violent ha perdut una gran dosi de credibilitat, si més no perquè és una evidència que l’independentisme de govern no controla una fracció dels seus que, a més a més, està dotada de bona organització i mitjans. Dues preguntes afloren necessàriament en aquesta situació. Qui controla els “incontrolats”, d’on ha sortit la informació i els mitjans que fan servir en aspectes que només estan a l’abast de la pròpia administració?
La segona pregunta és si aquest divendres, 18 d’octubre, la balança es decantarà per la banda del bon ordre o serà una demostració més que l’independentisme, en quan els que porten la iniciativa, davalla cap a la violència i la intimidació i que la massivitat dels seguiments no fa altra cosa que embolcallar-los.
1 comentari. Leave new
Torra i els seus amics nacionalistes han aconseguit, en molt poc temps, que els mitjans de comunicació internacionals coneguin a aquests intolerants, ja no necessiten ambaixades ni pagar a Romeva, Ells mateixos es presenten.