Motxilla austríaca

Torna la proposta de la motxilla austríaca?

El PSOE ha tornat a posar sobre la taula la proposta de la motxilla austríaca. L’anterior Executiu socialista ja es va plantejar aquesta idea en 2010, encara que mai va arribar a desenvolupar-la. El Ministeri d’Economia ja té a punt el pla econòmic amb el qual el Govern pretén recuperar l’agenda política. En aquest pla, anomenat Agenda del canvi, no hi haurà mesures concretes que es posin en marxa immediatament, sinó línies bàsiques en la direcció que l’Executiu pretén donar a la seva política econòmica, laboral i mediambiental en els propers mesos.

L’anomenada motxilla austríaca es tracta d’un compte d’estalvi individual, que es nodreix de les diferents aportacions mensuals que realitza l’empresari i que acompanya a cada treballador al llarg de tota la vida laboral. Aquestes quotes es plantegen com una indemnització diferida per a tots els assalariats.

A Àustria, la motxilla va entrar en vigor el desembre de 2002 després de dos anys de negociació entre sindicats, empresaris i Govern. Es paga una contribució mensual de l’1,53% sobre el salari brut del treballador que es va acumulant en un fons de capitalització. Àustria no té indemnització d’atur. A Espanya, aquesta indemnització és de 20 dies i copiar el sistema suposaria un alt cost.

Una solució seria finançar aquest sistema per una doble via: rebaixar la cotització per a la prestació per atur, ara amb superàvit; i pujar una mica la part de cotització del treballador.

L’empresari va omplint la motxilla amb el percentatge del salari brut de l’empleat i aquests diners no s’acumulen sinó que són gestionats per una caixa, la qual ho inverteix per treure-n’hi rendiment. A més, aquests diners pertanyen únicament al treballador, i l’Estat li garanteix el 100% del capital, tant si és acomiadat com si opta per una altra ocupació o si decideix emprendre. Així mateix, si ho desitja, el treballador pot saber en tot moment a quant ascendeix el seu fons. Hi ha qui el compara amb el que podria ser un petit pla de pensions, i és que si el treballador es jubila, pot complementar la pensió.

Els defensors del model assenyalen amb claredat que l’empresari és qui realitza les quotes. Encara que és conscient de les reticències dels ocupadors, Floren Felgueroso, investigador de Fedea, forma part dels qui opinen que, a l’inici, el cost és relativament petit.

No obstant això, Felgueroso es mostra escèptic sobre les possibilitats reals per fer un canvi d’aquestes dimensions. “És com el dia de la marmota, el govern de torn veu que cal fer alguna cosa amb el mercat laboral, però no és senzill. I passen els anys”.

Les organitzacions sindicals, concentrades en pressionar perquè el Govern tombi l’última reforma laboral, ho veuen com a mesures de distracció. Per no parlar de les reticències cap a canvis en el sistema indemnitzatori. Mentrestant, els empresaris “no veuen malament” el model, però posen en dubte la seva viabilitat econòmica. Ni la Seguretat Social ni la majoria de les empreses s’ho poden permetre, assenyalen.

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Menú