Presentem cinc factors clau per afrontar el 2026 des d’un punt de vista de l’economia internacional. La selecció està adaptada d’un article de Ruchir Sharma, cap del negoci internacional del fons de gestió Rockefeller Capital Management i col·laborador del Financial Times.
1. Intel·ligència Artificial: bombolla o no bombolla?
Aquesta és la pregunta existencial que es fan els inversors d’arreu del món davant la frenètica cursa dels gegants tecnològics nord-americans. Els analistes financers estan profundament dividits sobre si el sector presenta o no les característiques d’una bombolla, i molt més important per a ells, en cas que així sigui, si aquesta esclatarà o no pròximament.
El que sembla clar és que la valoració en borsa de moltes empreses és exagerada. Per tant, una correcció a la baixa sembla probable. Tot i que possiblement no serà el cataclisme que alguns gurús proclamen, un escenari concret podria donar-se si es produeix una davallada sobtada dels diners en efectiu: per exemple si la Reserva Federal ha d’apujar els tipus d’interès a causa de l’actual repunt de la inflació, o si la confiança dels inversors en els Estats Units disminueix de forma ràpida.
2. Febre exportadora xinesa
La “fàbrica del món” ha portat el seu emblema a un nivell mai vist. Amb un creixement interior en crisi degut a l’esclat de la bombolla immobiliària, la crisi demogràfica i el sobreendeutament, la Xina ho ha apostat tot al seu poderós braç exportador. Sense el dramàtic increment de les exportacions xineses, el creixement del seu Producte Interior Brut (PIB) el 2025 hauria estat de tan sols un 3%, comparat amb el 4% que les xifres oficials de Pequín han anticipat.
El problema per a la Xina és que el sector privat (famílies i empreses) està sobreendeutat fins al 300% del PIB nacional, mentre que els governs locals, clau pel seu paper econòmic, tenen igualment dèficits molt elevats. Així, el govern central tindrà previsiblement durant el 2026 major dificultat per a seguir estimulant l’economia com ha estat fent al llarg de 2024 i 2025.
La locomotora xinesa corre el risc de quedar-se sense carbó per seguir cremant, cosa que explica de retruc per què les empreses xineses estan doblant la seva aposta als mercats internacionals: necessiten més que mai vendre a fora per tal de sobreviure. El problema és que països ja dependents de les exportacions industrials barates de la Xina, com Europa, pagaran un elevat preu amb la destrucció de les seves pròpies empreses i pèrdua de llocs de treball. La febre exportadora xinesa també es pot entendre com el revers de la moneda dels aranzels dels Estats Units de Trump.
3. Desregulació generalitzada
En plena competició internacional per augmentar la productivitat, les economies desenvolupades van fer el 2025 un gir de 180 graus en la quantitat de pàgines publicades als diaris oficials: segons Ruchir Sharma, els Estats Units, ja amb Trump de president, generaren menys de la meitat de regulacions econòmiques que durant el darrer any de Biden.
Inclús la Unió Europea publicà tan sols un 25% de totes les normatives introduïdes el 2024, i davant la pressió de nombrosos governs i actors empresarials, s’espera que la tendència s’accentuï encara més enguany. L’auge desregulador s’ha estès també a les economies emergents, des de l’Argentina de Milei a Malàisia, passant per l’Aràbia Saudita i l’Índia.
4. Caiguda dramàtica de la immigració
Una tendència que emergí silenciosament durant 2025 i sembla consolidar-se el 2026 és la reducció dràstica de la immigració a Europa i els Estats Units. Començant per aquesta darrera economia, des dels nivells de màxims històrics d’immigració el 2023 sota la presidència de Joe Biden, s’ha passat a una caiguda d’un 85% interanual entre 2024 i 2025, amb tot just mig milió de noves entrades als Estats Units.
A la UE la davallada és menys dràstica perquè les mesures preses són molt menys radicals i sistemàtiques que a Amèrica, però segueix sent notable: un 50% per 1,2 milions de nouvinguts. Per cert, en aquest àmbit, Sharma cita Espanya com “l’únic país occidental rellevant que encara manté les portes obertes”.
Amb l’auge de la IA, d’una banda, i els costos econòmics, socials i culturals de la immigració massiva cada cop més difícils d’amagar de l’altra, és previsible que el 2026 la UE tanqui encara més les seves fronteres exteriors. Fet que pot contribuir a una alça dels salaris entre els treballadors amb menys ingressos, com ja s’observà en els Estats Units durant el primer mandat de Trump.
5. El moment de les economies emergents?
El 2025, els Estats Units es beneficiaren d’entrades de capital en nivells de rècord històric. Tanmateix, un dòlar feble ha tingut també l’efecte d’impulsar les economies emergents que en depenien per a retornar el seu deute. També ha ajudat les borses d’arreu del món a reequilibrar-se respecte als Estats Units. Durant la darrera dècada, només la meitat de les economies emergents tingueren un millor creixement del PIB per càpita que els Estats Units, però Ruchir Sharma espera que aquest percentatge arribi al 90% en els pròxims cinc anys.
2026 podria marcar un any especialment bo pels països africans, que s’estan beneficiant a més d’uns elevats preus de matèries primeres. En un context marcat per la davallada de l’ajuda oficial al desenvolupament, la qüestió clau és si les economies emergents sabran aprofitar la bonança per invertir en el seu propi creixement, retroalimentant-lo.
En un context marcat per la davallada de l'ajuda oficial al desenvolupament, la qüestió clau és si les economies emergents sabran aprofitar la bonança per invertir en el seu propi creixement, retroalimentant-lo. Share on X
