A Suècia els diners físics té els dies comptats. A partir de l’any 2023 ja no es permetran els pagaments amb diners en metàl·lic al país nòrdic. Des de fa dos anys el Riksbank, està fent proves continuades amb la seva E-Krona, que busca explotar el benefici de les divises digitals enfront de les tradicionals. D’aquesta manera, aquesta entitat bancària tornaria a estar a l’avantguarda tres-cents cinquanta anys després, ja que el Riskbank és considerat el banc central més antic del món.
“Quan un està on nosaltres estem, seria un error asseure’s de braços plegats, sense fer res, i després prendre nota del fet que els diners en efectiu ha desaparegut”, va dir Stefan Ingves, governador del Banc Central de Suècia, conegut com el Riksbank. “No pots tornar enrere en el temps, però has de trobar una manera de bregar amb el canvi”.
El període de proves acabarà a la fi de febrer de 2021 i de moment no s’ha pres la decisió d'”encunyar” cap e-krona. Gabriel Söderberg, economista del banc central suec, explica que “mentre que les empreses privades estan motivades pels guanys, el banc central se centraria a oferir un bé públic”.
Una cinquena part dels suecs, en un país de 10 milions d’habitants, ja no utilitza els caixers automàtics. Més de 4.000 suecs ja s’han implantat un microxip a la seva mà, la qual cosa els permet pagar els viatges amb tren i els aliments, o entrar en oficines sense utilitzar claus. Els restaurants, els autobusos, els estacionaments i fins i tot els banys públics depenen dels bits i no dels diners en efectiu.
Grups de defensa del consumidor diuen que el canvi deixa en desavantatge a molts jubilats -un terç de la població té cinquanta-cinc anys o més-, així com a alguns immigrants i persones amb discapacitats. No poden accedir fàcilment a mitjans electrònics per a alguns béns i transaccions, i depenen dels bancs i del seu servei d’atenció al client. I el progrés cap a una societat sense diners en efectiu podria posar fi al rol centenari de l’Estat com a garant sobirà. Si desapareix l’efectiu, els bancs comercials exercirien un major control.
“Hem de fer una pausa i pensar si això és bo o dolent, i no sols asseure’ns i deixar que succeeixi”, va dir Mats Dillén, cap d’una comissió del Parlament suec que estudia l’assumpte. “Si els diners desapareix, seria un gran canvi, amb grans implicacions per a la societat i l’economia”.
