Precisament en el moment que Ada Colau assumeix el seu millor moment polític, en aprovar el pressupost amb el suport de la teòrica oposició de Maragall i ERC, i de Manuel Valls, sorgeixen a Barcelona símbols de resistència i oposició de caràcter espontani sobre el que és un mal govern.
Un d’ells especialment vistós és el pessebre vivent reivindicatiu que una vintena d’actors i 50 ciutadans han organitzat a la plaça Sant Jaume. És una protesta contra la suspensió del pessebre que cada any s’aixecava en aquest indret i que Colau ha liquidat. Aquesta primera representació es repetirà a les 6 de la tarda els dies 29, 30 i 4. Una protesta que també pretén ser una reivindicació de la cultura popular absolutament marginada per l’Ajuntament.
L’altra és l’homenatge espontani que es va produir a la barrera de formigó, la New Jersey, de Balmes a pocs metres de la Gran Via on va morir un motorista com a conseqüència del fort cop que es va donar amb aquestes proteccions de formigó. Cada dia apareixen flors fresques i ja han sorgit també pintades lamentant la mort i reclamant la responsabilitat de l’Ajuntament que, per cert, roman en silenci com si res hagués passat. Es treu el mort de sobre, mai tan ben dit.
De manera cada vegada més evident, el descontentament amb la gestió de Colau pren cos a la ciutat i es produeix la paradoxa que aquesta dissensió ciutadana no troba en l’oposició municipal una acollida clara. Òbviament és avui una evidència que el vot a ERC equival a reforçar Colau, i el vot a Colau equival a reforçar ERC, perquè aquesta és la parella que es va prefigurant malgrat que els resultats a banda i banda de la plaça aixequin en la ciutadania molts més suspensos que aprovats.
Loading ...
