Nissan ja no hi és, i la formidable plataforma industrial que ha significat l’automòbil per a Barcelona està avui concentrada en Seat, que ha fet una forta aposta pel futur llençant una segona marca en un nivell superior al del seu nínxol de mercat, el Cupra, i intensificant l’electrificació dels seus models. Tant és així que impulsa la localització d’una empresa productora de bateries a l’emplaçament que ocupava l’empresa japonesa a la Zona Franca.
La qüestió és si, en els anys que venen, tota aquesta dinàmica és compatible amb l’automofòbia de l’alcaldessa de Barcelona. Ha convertit la ciutat en una cursa d’obstacles contra els automòbils i ho ha fet, a més, sense millorar el transport públic, ni atorgar atenció a les condicions de seguretat amb que es desplaça la gent, i que ha comportat, que els usuaris hagin desertat d’aquest mitjà de transport d’una manera abassegadora.
Colau diu que defensa l’exclusió de l’automòbil per reduir la contaminació. No és cert. Cap de les mesures que està aplicant l’ha reduït. De fet l’augmenten. La Zona de Baixes Emissions (ZBE) ha tingut un impacte marginal com ja s’havia anunciat per part d’experts independents de l’Ajuntament. I en limitar els carrils a carrers fonamentals de la ciutat només ha incrementat la lentitud del trànsit provocant més contaminació. Alhora continua deixant de la mà de Déu els punts de recàrrega elèctrica, que poden incentivar l’ús d’aquest vehicle a la ciutat. No fa res per reduir els vectors més grans de contaminació: el transport públic municipal, els taxis i el transport de mercaderies dins la ciutat, que amb les restriccions ha crescut de manera extraordinària.
Colau pateix d’automofòbia i les seves últimes declaracions a Ràdio-4 ho subratllen amb plenitud. Assegura que sobren molts cotxes a la ciutat perquè ocupen el 60% de l’espai públic quan només representen el 20% dels desplaçaments. És una equiparació falsejada perquè el que cal considerar no és tant el nombre de desplaçaments, com el nombre de persones que es desplacen en relació amb el total i la tipologia d’aquests desplaçaments pel que fa a la seva necessitat. Colau va afirmar que “hem de reduir els cotxes sí o sí”. I va assegurar que per a l’any 2024 s’haurà reduït una quarta part de tots els cotxes de Barcelona. Cal ser conscient del que significa aquesta amenaça i el dany que representarà si Colau torna a guanyar les eleccions amb l’ajut dels socialistes o de qualsevol altre grup. La seva amenaça significa prohibir la circulació de tots els vehicles d’etiqueta groga, malgrat que comptin amb aquesta certificació ambiental de la Direcció General de Transit. Ja es poden anar palpant la cartera tots els que tinguin un vehicle en aquestes condicions, que venen a ser quasi la tercera part dels que circulen per la ciutat.
La qüestió de fons és si és compatible aquesta política municipal i la persona que l’encarna, aquesta automofòbia, amb la continuïtat de la industria automobilística a casa nostra.