La Marató dedicada a la salut sexual i reproductiva i dotada d’un fort biaix ideològic ha estat un fracàs rotund pel que fa a la recaptació, 5,7 milions d’euros. Caldria retrocedir a 2009 per trobar una xifra equivalent.
DINERS RECAPTATS PER ANY (milions d’euros ). Recaptació Marató TV3 al final del programa
En termes reals la xifra és, però, comparada amb les de fa 14 anys molt inferior per la inflació acumulada. En euros reals la xifra s’acostaria a la d’inicis de segle, quan va començar el programa.
D’aquesta manera la ruïnosa Marató tan sols obté 380.000 euros per hora de programació, malgrat el desplegament dut a terme al llarg de més de 15 hores d’emissió i la programació de “plats forts” com la presència d’El Último de la Fila i el seu disc en català.
Cal recordar que una part de les donacions procedeixen d’instàncies de l’entorn de la Generalitat i de les empreses privades que treballen per a TV3.
El programa fortament orientat ideològicament per la ideologia woke i transgènere ha rebut dures crítiques d’un dels sectors bàsics al qual teòricament s’adreçava, el feminisme, en aquest cas el crític amb la ideologia queer i transgènere.
La direcció política del programa era duta a terme des del Departament d’Igualtat i Feminisme, per mitjà de les xarxes, fins a l’extrem de deixar en un segon pla el Departament de Salut, el teòricament receptor del programa.
El programa ha seguit disciplinadament la teoria queer referint-se a les dones com a “persones amb úter” o “persones que menstruen“. Ha promogut el canvi de sexe sense reserves i en cap cas ha previngut sobre els efectes en la salut de les hormonacions i intervencions quirúrgiques, especialment en adolescents i joves.
D’aquesta manera TV3 continua pel seu biaix ideològic devorant-se a si mateixa i vivint cada vegada més a expenses de les aportacions dels catalans, malgrat només atendre el posicionament d’una minoria.
La publicitat només representa el 14% de la despesa total i amb tendència a decréixer, quan havia arribat al 20%, per tant, necessita una xifra creixent de recursos públics. La televisió amb el cost més elevat per minut d’emissió, considerant totes les altres cadenes autonòmiques i estatals. El seu pressupost el 2022 va superar ja els 300 milions d’euros, però només de l’ordre de 45 milions procedeixen d’ingressos propis per publicitat. En realitat aquesta seria la dimensió de la televisió lliurada al seu esforç.
Per descomptat és la que té més personal, no ja de les autonòmiques sinó d’algunes de les que emeten per tota Espanya, i per si això no fos prou una gran part de la seva producció és aliena i contracta amb empreses que acostumen a ser les mateixes pel que fa a la seva facturació més gran i que correspon a exdirectius de la cadena. De fet, el llistat de milionaris del negoci televisiu a partir d’exdirectius i presentadors de TV3 és digna d’estudi.
Té la increïble xifra de: 2.356 empleats. Per situar una referència, Antena 3 se situa entorn dels 500. Tot plegat un escàndol. Malgrat aquesta sobre dimensió, una gran part de la producció és produïda per empreses externes. En concret les productores privades Minoria Absoluta i La Manchester, de Toni Soler i Ricard Ustrell, continuen sent les que més facturen a l’ens públic. Totes dues s’enduen més de cinc milions d’euros,
Minoria Absoluta se situa com la productora que més factura a TV3, amb 5,3 milions d’euros per Està Passant i Polònia. 130.000 euros més que la temporada anterior, seguida molt de prop per la de Ricard Ustrell. La Manchester, que ara porta El Matí de Catalunya Ràdio, també puja la facturació fins als 5,2 milions d’euros. A més de la ràdio, proveeix TV3 dels espais Planta Baixa i Col·lapse.
La tercera productora que més diners porta és Abacus, de l’empresari Oriol Soler, amb 3,8 milions de facturació. La majoria se l’endú programa Jo mai, mai, que li costa a TV3 2,8 milions d’euros. Ve seguida de Brutal Media, amb El Foraster, amb 1,1 milions d’euros.
Loading ...
