Segons Aragonès, els catalans som més feliços que els espanyols i els europeus. Es nota la preparació per a les eleccions

Com no podia ser d’altra manera, i a mesura que ens acostem a les eleccions autonòmiques i a la preparació de la candidatura d’Aragonès per encapçalar l’opció d’ERC, el govern de la Generalitat es va traient conillets del barret de copa.

Per exemple, aquesta setmana ha presentat al convent dels Àngels de Barcelona l’indicador de benestar subjectiu dels catalans, que ens explica en quina mesura ens sentim feliços i per fer-lo s’ha gastat una pasta, perquè han dut a terme 4.000 entrevistes, malgrat que el resultat, pel que veurem i per les contradiccions que presenta, pot ser el “parto de los montes” i el que ha sortit és un ratolinet. Però almenys, i sobretot pels mitjans de comunicació afins, permet fer titulars d’allò més afalagadors per a Aragonès.

Aquest primer informe diu que els catalans puntuem amb un notable la nostra felicitat, exactament amb un 6,9 i, per si no n’hi hagués prou, el 40% la puntuen entre un 8 i un 10, és a dir, amb una qualificació d’excel·lent o un notable alt (és clar que això també indica que hi ha un percentatge elevat de catalans que puntuen molt baix, i aquí ens trobaríem amb una clara manifestació de desigualtat profunda amb la felicitat).

Segons aquest informe, resulta que els més feliços són els jubilats, amb un 7,2 de mitjana. També es consideren més feliços ara que fa un any de manera substancial, 6,4, en relació amb el 6,9 actual i pensen que encara ho seran més en el futur, 7,1. Tot això fa, segons la Generalitat, que d’acord amb el Better Life Index de l’OCDE, tinguem una felicitat superior a l’europea, que és de 6,7, i que l’espanyola, que és del 6,4 d’acord amb el World Happiness Report.

La llàstima de tot plegat és que pràcticament en paral·lel ha sortit l’informe sobre felicitat a Europa d’una instància tan solvent com l’Eurostat, que presenta resultats diferents, perquè tant la mitjana de la UE com la d’Espanya és més alta, 7,1, en els dos casos i, per tant, resultaria que a Catalunya, si bé per dues dècimes, no estaríem per sobre, sinó per sota del que expressen el conjunt dels europeus i espanyols.

Les diferències entre els dos informes no acaben aquí, sinó que presenten característiques contradictòries importants, com que en aquest altre treball els més joves presenten una satisfacció més gran que els majors de 65 anys, és a dir, el contrari del que diu l’informe presentat per Aragonès.

Aquest treball d’Eurostat aporta dades interessants que en el català no hi figuren. La més significativa és que les famílies que tenen fills a càrrec seu presenten uns nivells de satisfacció amb la vida molt més elevats, 7,3, que aquells que viuen en parella, 7,1, o els que viuen sols, 6,7. Segurament a la Generalitat no li interessen massa les famílies amb fills.

Com era d’esperar, a més nivell d’ingressos més satisfacció amb la vida: 7,6 de mitjana pel grup d’ingressos més alts, per 6,5 pel grup d’ingressos més baixos, Si bé, cal dir que en el període 2018-2022 la diferència entre ambdós grups s’ha reduït perquè els de major renda han vist disminuïda la seva satisfacció. No hi ha diferencies significatives entre homes i dones pel que fa al seu benestar subjectiu. Si bé en els homes ha disminuït una mica més (0,3 punts) que en les dones (0,2).

Per tant, com ja podíem pressuposar, el grau de satisfacció amb la vida, d’això que li diuen felicitat, va per barris i també va en funció de quina és l’administració que paga l’estudi.

Parlant de pagar, cal dir que Aragonès ha anunciat que la Generalitat gastarà en tot això una petita fortuna, perquè el 2024 faran onades de seguiment trimestral de com som de feliços i entrevistaran un total de 10.0000 persones. Tot això, considerant que a finals d’enguany o principis del que ve hi haurà eleccions, fa una flaire electoralista extraordinària, tant perquè ens estaran anunciant cada dos per tres que a Catalunya vivim els més feliços del món, com que tanta enquesta també servirà de passada per acumular informació electoral.

Creus que l'entrenador del Barça ha de plegar?

Mira els resultats

Loading ... Loading ...

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

2 comentaris. Leave new

  • Deixant de banda que la felicitat és un qüestió personal i per tant no admet agregacions, comparacions, ni percentatges, és evident que els catalans estaríem més satisfets, que no feliços, si el Sr. Aragonès gastés els diners públics que gestiona en coses de més substància que aquestes ridícules enquestes que, més que fer “flaire electoralista”, com diu l’article, jo diria que fan pudor a electoralisme podrit.
    En fi, li desitjo al molt Honorable President Aragonès que les properes eleccions el foragitin de la Generalitat. Ben segur que serà molt més feliç si es dedica a una feina realment beneficiosa i útil per a les persones que vivim a Catalunya. Una altra cosa és qui el substituirà, que Déu nos en guard que sigui altre cop en Puigdemont, que abans de fugir com un dimoni ens va deixar el país sembrat de zitzània.

    Respon
  • Víctor Amorós
    19 gener, 2024 22:39

    Estic confús. Els catalans som una part dels espanyols. Llavors a qui es refereixen exactament? Quins espanyols? els de Girona?

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.