En l‘últim informe de l’Observatori Social de la Caixa es mostra la permanència d’Espanya en el podi dels països europeus amb millor sanitat. Això es reflecteix en indicadors objectius, com l’esperança de vida, la mortalitat o la morbiditat, però també en la mateixa percepció dels ciutadans.
No obstant això, seguint la tendència de la resta de països membre, segueix creixent el nombre de casos de transmissió sexual a la població. Només entre 2012 i 2016, els casos de gonorrea, una de les malalties que més s’ha expandit, van passar de 7 a 15 per cada cent mil habitants a Espanya, i de 13 a 19 per cada cent mil habitants en el conjunt de la Unió Europea. Seguint amb aspectes negatius, és important destacar el gran nombre de famílies d’ingressos baixos “tenen dificultat d’accés a àrees com la compra de medicaments o l’atenció dental”, i incorrent “en costos sanitaris excessius en relació amb la seva capacitat de pagament”, el que anomenem el copagament farmacèutic.
En altres ocasions, les barreres d’accés s’hi han de “a les llistes d’espera, un aspecte que va empitjorar durant el període de crisi”. A la Comunitat de Madrid s’ha instaurat el sistema de derivació a la sanitat privada, per alleugerir les llistes d’espera, amb el que s’està produint una privatització encoberta i un deteriorament dels serveis públics, amb un sobre cost del 40 per cent pels mateixos serveis.
D’altra banda, la posada en marxa del sistema públic d’atenció a la dependència “ha millorat la cobertura de la necessitat social de cures de llarga durada a Espanya”. No obstant això, hi ha encara una demanda no atesa de cures i una insuficient professionalització de l’atenció prestada, que afecta principalment a les comunitats autònomes.
La vida poc saludable dels joves
Encara que en l’informe es destaquin aspectes positius per a la salut com la dieta espanyola, el consum d’estupefaents o l’obesitat empitjoren la salut dels joves. No hi ha grans diferències, respecte a altres països d’Europa, en el percentatge de persones que fumen diàriament, ni en el consum d’alcohol, però sí, negativament, en la realització d’activitats físiques considerades com beneficioses per a la salut, en la incidència de l’obesitat i en el consum de drogues il·legals entre els joves.
Ha augmentat, però, la incidència de l’obesitat, sent especialment preocupant la seva prevalença en la infància, per les seves conseqüències per a la salut tant en el curt com en el llarg termini i pels costos directes i indirectes substancials per al sistema sanitari.
