A un any de les municipals a Barcelona, les candidatures no estan gens clares. Collboni és a hores d’ara el candidat oficial del PSC, però en realitat tots semblen estar esperant la irrupció d’Iceta, repetint així l’operació “Illa”, passant d’un ministeri a encapçalar la llista enunes eleccions, en aquest cas municipals.
Colau seguirà… si les enquestes li són favorables i no troba res millor. Dos factors pressionen en sentit contraposat, els Comuns perquè Colau repeteixi, ja que són conscients que no tenen alternativa. Per la seva part Colau no està gens disposada a anar a unes eleccions i perdre, i menys encara de consumir 4 anys sent oposició perquè ja sap per l’experiència d’altres com de poc agraïda que és aquesta feina en el cas de l’Ajuntament.
JxCat té el candidat definit. Continuaria Elsa Artadi que presenta una espectacular contradicció. És una persona de carrera professional destacada en el desert polític català i al mateix temps ha viscut tots aquests anys a l’Ajuntament en la més total insignificança, com si no li interessés o com si no sabés fer-ho d’una altra manera. Queda l’interrogant del PP. Bou vol repetir, però no està gens clar que la nova direcció de Madrid comparteixi aquest punt de vista.
Però, el gran forat negre està en l’intent de cobrir l’espai de centredreta catalanista. Aquell que vol heretar el patrimoni electoral de Convergència en el supòsit que encara sigui viu i que Artur Mas va malmesar.
És l’intent del nou partit Centrem, que celebrarà el seu congrés constituent aquest mes de maig sota el lideratge d’Àngels Chacon i que agrupa persones procedents del PDeCAT, La Lliga, Lliures i Convergents. Si bé a hores d’ara no està gens clar que el PDeCAT posi tota la carn a la graella, i s’aboqui a jugar totes les seves cartes a les eleccions municipals a través de Centrem, que recordem-ho no és una aliança de partits que poden continuar la seva vida al marge, sinó d’adscripció de persones.
Aquest fet facilita el que hi hagi candidatures al marge de Centrem. Una de les grans qüestions és el candidat d’aquesta formació a Barcelona, i aquí apareixen sempre dos noms més una incògnita. Es tracta de Santi Vila, exalcalde de Figueres i exconseller de la Generalitat, i Sandro Rosell, expresident del Barça. El que passa és que aquest segon vol presentar-se al marge de tota etiqueta política amb una llista encapçalada per persones de nom liderada per ell. No només això, sinó que els seus missatges traspuen un cert menysteniment de l’actual establishment polític català.
En aquest sentit, es presentaria no només com un centre catalanista, sinó com una alternativa radical a l’actual marasme política. I no és gens clar que aquesta posició lligui amb les intencions de Centrem.
Ara mateix Rosell intenta que es vinculi a la seva candidatura el major dels Mossos d’Esquadra, Joan Lluís Trapero, fet difícil, però que realment significaria un fort impuls.
Si al final l’expresident del Barça acaba decidint-se a presentar i supera la prova de les enquestes, es podria donar la circumstància que aquest espai central es veiés fraccionat amb dues posicions, la de Centrem i la del mateix Rosell que encara dificultaria més tenir un mínim bon resultat per a les dues opcions. Per tant, si la lògica s’imposa, ambdós haurien de pactar buscant recollir el màxim de força. No hauria de ser impossible i el que impera és la voluntat de construir una alternativa a l’actual situació més enllà de sigles i partidismes.
Loading ...
