Riuades i devastació. Les responsabilitats del govern català

Mentre que el president Torra esmerça el seu temps, que és abundós, telefonant a La Moncloa, el govern no funciona, la gota freda o DANA que es va formar sobre Catalunya va donar lloc a unes pluges intensíssimes, extraordinàries, però no insòlites.

A la primavera, i sobretot a la tardor, no és estrany que es desencadenin fenòmens meteorològics de la magnitud passada. Només cal recordar la destrucció i morts als anys 60 del segle passat que va provocar el desbordament de la “inofensiva“ riera de Rubí i les inundacions al Vallés.

Als anys 80 les pluges van comportar la literal destrucció d’un poble, El Pont de Bar, que la Generalitat, governada per Jordi Pujol que es trobava en l’inici del seu mandat, va reconstruir amb singular diligència. D’altra banda, i cenyint-nos al cas concret del riu Francolí, cal assenyalar que les greus destrosses i la tragèdia que ha provocat té precedents. Un tan proper com el que va succeir el 10 d’octubre de 1994, i molt abans, quan no estava feta la seva canalització a la desembocadura, aquest aparent minúscul riu, va ser causa de greus destrosses a la ciutat de Tarragona.

El riu Francolí, com altres cursos d’aigua catalans, es caracteritza per la seva exagerada irregularitat, ja que poden multiplicar per cent o més el seu cabal en qüestió d’hores. Els plans d’obra pública històrics de Catalunya preveien multitud de preses de regulació que permetia un millor control d’aquestes avingudes sobtades, i alhora donava una utilitat a l’aigua que es perd. En el cas concret del riu Francolí, estava històricament previst un embassament al congost, a La Riba.

Tots aquests antecedents fan inexplicable la manca de prevenció del govern de Catalunya coneixent les previsions meteorològiques que donaven una idea prou precisa de la magnitud de les precipitacions. Era fàcil determinar que l’escorrentia a la vall del Francolí provocaria una avinguda de dimensions colossals, com també es donaria en altres rieres. Malgrat això, i els dies de previsió que hi havia per endavant, donat el coneixement de la trajectòria de la gota freda, no es va fer res per alleugerir d’urgència tots els obstacles del llit del riu, bàsicament vegetació, i en els punts estratègics de la seva capçalera. Aquesta acció urgent hauria reduït l’acumulació de matèries que es va produir als ponts a Montblanc i que va  multiplicar els efectes de la riuada. Més fàcil encara era cursar alertes a les instal·lacions i cases potencialment afectades perquè prudencialment es procedís a la seva desocupació. En aquesta ocasió, valor de l’aigua podia ser conegut, al menys, com a ordre de magnitud.

La catàstrofe ha existit, però els seus efectes s’han multiplicat per la incapacitat del govern de preveure les conseqüències d’una destrucció anunciada.

Print Friendly, PDF & Email

Entrades relacionades

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.