Al Brasil de Jair Bolsonaro s’està produint un vast moviment sociològic de retorn a valors tradicionals. Molts ho haurien fa poc trobat impensable en un país que des de fa dècades és conegut pel seu liberalisme social.
Aquest canvi de rumb sembla encara més impossible si es consideren els poderosos propagadors del progressisme brasiler, com el propi govern o la televisió pública Globo, que porten anys promovent idees contràries, com la perspectiva de gènere, a vegades amb una intensitat desconcertant.
És cert que en aquesta revolució, el govern de Jair Bolsonaro, que reivindica situar “Déu, família i pàtria” al centre de la seva política, ha tingut un fort impacte. Damares Alves, ministra per les dones, la família i els drets humans, és una peça clau del moviment conservador que aspira a recuperar valors que reculen arreu d’Occident.
Una de les darreres campanyes d’Alves ha consistit en promocionar l’abstinència sexual entre els adolescents per evitar embarassos prematurs. Una mesura defensada inclús per les Nacions Unides després del fracàs continuat de la promoció dels anticonceptius, però que segueix sent un tabú pels progressistes. I segons afirma la ministra, “això no és quelcom que s’aturarà, es tracta d’una campanya eterna”.
Una mutació religiosa com a fons
Però l’auge del conservadorisme no té com a principal causa l’acció del govern de Bolsonaro, que més aviat n’és una conseqüència. El retorn de valors tradicionals és la bandera de les esglésies evangèliques, cada cop més nombroses i influents en un país de llarga tradició catòlica.
El propi Bolsonaro és un cristià evangèlic convers, rebatejat en el mateix riu Jordà. I es calcula que cap al 2032, els temples evangèlics atrauran més fidels que les esglésies catòliques. Els predicadors i feligresos evangèlics més poderosos son també activistes polítics convençuts, i exerceixen cada cop més pressió a les institucions públiques.
Uziel Santana, un jutge evangèlic i director d’un grup de lobbying al Tribunal Suprem del Brasil que vol promoure decisions judicials cristianes, insisteix en que la societat brasilera “sempre ha estat conservadora”. El magistrat es pregunta doncs per què hi ha una diferència tan gran entre les creences de la major part de la societat i els valors que transmeten els mitjans mainstream del país, com Globo.
Santana no és el primer a adonar-se de la sorprenent diferència que existeix entre el percentatge de càrrecs electes que es declaren cristians i el percentatge de brasilers que reconeixen la mateixa filiació. Segons diversos experts, el cristianisme ha estat clarament infrarepresentat a les institucions publiques les darreres dècades.
El rebuig a Lula de la classe mitjana del Brasil
En paral·lel a aquest fenomen religiós es troba el rebuig de bona part de la classe mitjana, motor econòmic del país, a la política del socialista Lula da Silva i la seva successora Dilma Rousseff. A tots dos, acusats i jugats per corrupció, amplis sectors de la societat els acusen d’haver posat en marxa un sistema de corrupció sistemàtica, amagant-lo rere les subvencions i ajudes a les classes més populars i barris de faveles. Un model semblant al de la Veneçuela chavista, si bé Lula no arribà mai als extrems del seu veí castellanoparlant.
El profund canvi religiós que està vivint el Brasil també guarda relació amb aquest rebuig a Lula. En efecte, l’Església Catòlica es va centrar en el seu vessant més social en apropar-se al socialisme del Partit dels Treballadors de Lula. Una maniobra que l’ha deixat en una delicada situació política i ha passat factura a molts fidels.
Molts brasilers descontents amb l’expresident consideren que han estat abandonats i que l’Església ha traït els seus valors. Esdeveniments recents d’alt simbolisme polític com la visita de Lula al Papa Francesc al Vaticà tampoc ajuden a una Església Catòlica cada cop més dividida al Brasil.
La “internacional conservadora”
L’auge conservador brasiler guarda una connexió internacional amb Donald Trump, que ha esdevingut recentment el primer president de la història dels Estats Units en participar a la “Marxa per la vida” que les organitzacions pro-vida nord-americanes organitzen cada any a Washington DC.
Segons la professora de sociologia de la Universitat de Sao Paulo, Angela Alonso, fou Trump el primer líder obertament conservador en atrevir-se a expressar públicament el que molts conservadors havien callat les darreres dècades. No és d’estranyar, doncs, que molts observadors considerin Bolsonaro com el “Trump tropical”.
Els conservadors brasilers, com el propi equip de Donald Trump, pensen combatre en una guerra mundial pels valors fonamentals d’Occident, en la qual compten amb aliats com Hongria, Polònia o Israel.
Tornant al Brasil, l’auge del conservadorisme sembla ser un fenomen que seguirà prenent amplada. Després d’uns primers mesos de govern tumultuosos i marcats per la manca de resultats econòmics, la popularitat de Bolsonaro ha remuntat sensiblement i ja se situa en el 48%. Un resultat que el torna a situar com un dels líders més ben valorats d’Amèrica Llatina. Segons un sondeig del passat gener, si se celebressin noves eleccions, el president conservador guanyaria al expresident Lula da Silva per un ample marge.
