Davant d’un escenari econòmic cada vegada més tens, amb la Unió Europea a la vora de la recessió, Espanya no s’escapa del bloqueig polític que estan patint nombrosos països a Occident. Després de l’anunci de noves eleccions per part de Meritxell Batet, els pronòstics sobre la ingovernabilitat d’Espanya s’han complert. Amb un descens de la participació en les últimes eleccions i les contínues revisions a la baixa sobre el creixement del Producte Interior Brut (PIB) el panorama no ofereix grans expectatives econòmiques.
A tot això se li suma la pujada del petroli, a més dels anteriors factors, ha portat a l’Institut Nacional d’Estadística (INE) a reconèixer que la desacceleració és encara més gran del que s’esperava. Les promeses de Pedro Sánchez de reforçar el creixement econòmic amb l’anomenada Agenda del Canvi van acabar sense concretar en grans mesures. D’altra banda, les polítiques llançades pel govern socialista han anat unint encara més la incertesa entre l’empresariat.
D’altra banda, la gestió del deute públic es dificulta encara mes. Amb uns pressupostos generals de l’Estat actualitzats (ara estan en vigor els PGE de 2018, prorrogats) i les escasses perspectives que hi hagi unes noves Comptes en els propers mesos (el procés de la seva aprovació comença normalment al juny de l’any anterior, amb la presentació del sostre de despesa) compliquen l’adopció de mesures i partides de despesa contra la desacceleració econòmica.
En aquest sentit Pablo Hernández de Cos, governador del Banc d’Espanya, ha llançat un missatge d’advertència. Segons les seves declaracions “la incertesa no és bona per a l’economia”. Un pas per tractar aquest problema de gran magnitud és la solució política “com més aviat”. El màxim responsable del Banc d’Espanya ha volgut respondre amb “prudència”, però ha assenyalat que és “evident” que la incertesa en general no afavoreix l’economia i que un “focus de possible incertesa és el polític”.
Davant d’aquesta situació, ha defensat el “paquet de mesures expansives” adoptades recentment pel Banc Central Europeu (BCE) amb l’objectiu de “pal·liar” els efectes negatius dels baixos tipus d’interès, la “desacceleració de l’economia a la zona euro “i” contrarestar el deteriorament de les perspectives de creixement d’inflació -avui per sota de l’objectiu d’estabilitat del 2% -.
