Els indicadors que assenyalen la qualitat de Barcelona en relació amb el context de ciutats europees ens permeten identificar què és allò que Barcelona té com a punts forts i també quins són aquells aspectes més negatius.
En la primera part de l’informe ja vam constatar que els forats negres de Barcelona eren, per aquest ordre, la dificultat per trobar feina, la manca d’habitatge assequible, la mala qualitat de l’aire, la contaminació acústica i el relativament baix ús del transport públic.
Però, en contrapartida, presentava uns índexs de satisfacció francament bons. Els punts forts eren que es tracta d’un bon lloc per viure, la disponibilitat de llocs on fer esport, accedir als diversos aspectes de l’activitat cultural, la qualitat de l’espai públic i fins i tot les zones verdes. Recordem, però, que aquesta és una enquesta referida a l’any 2019, amb dades publicades el 2020 que és l’últim d’aquests informes publicats.
Però sens dubte el capítol en el qual destaca més Barcelona és que es tracta d’un bon lloc per als homosexuals. Aquest punt sí que Colau l’ha assolit amb plenitud, ja que amb 93 punts sobre 100 és una de les ciutats més destacades d’Europa, que presenta com a conjunt una valoració de 78.
També, segons l’informe, presenta bons resultats entorn dels 90 punts i, per tant, dels més alts de tots els indicadors i per sobre de les respectives mitjanes europees per ser un bon lloc per als immigrants, la gent gran i les famílies amb fills. Aquest últim, segurament, pot donar lloc a un dubte raonable, però cal recordar que aquests sistemes d’indicadors no són la Bíblia, si bé són útils com a fer-se una composició de lloc.
Els bons resultats de Barcelona en diversos capítols contrasten amb la molt negativa satisfacció amb l’administració local, clarament amb uns valors per sota la mitjana europea sent la 4a característica negativa el seu baix nivell de puntuació, 45 sobre 100, i en relació amb el valor europeu de 56. Per tant, queda clarament identificat allò que és una impressió generalitzada, que Barcelona té un problema important amb el seu govern municipal.
L’accessibilitat als serveis locals es pot considerar com a bona, si bé per sota de la mitjana europea, 69 sobre 76.
Finalment, el capítol de seguretat i delinqüència presenta millors resultats del que els ciutadans expressen amb les seves opinions. Passejar de nit i la seguretat en el transport públic obtenen qualificacions moderadament altes o molt altes en el cas del transport, que a més superen ambdós casos els valors corresponents a Europa. També assoleix una bona valoració de 79 la seguretat en robatoris, però en aquest cas lleugerament per sota del valor europeu de 83. Per tant, almenys el 2019 la nostra seguretat ciutadana no era pitjor que en el conjunt europeu.
Un darrer capítol, el de la corrupció de l’administració local el resultat aprova pels pèls amb 53 punts sobre 10, i tractant-se d’un tema delicat, no és certament un bon resultat.
Per al conjunt d’indicadors la puntuació assolida per Barcelona és de 89,3 i expressa un bon resultat, amb les observacions negatives que hem vist al llarg dels dos articles. Per situar una comparació amb grans ciutats europees, ens situem lleugerament millor que Madrid (84,2), clarament molt per sobre de Roma (74,8), el que confirma la crisi que viu la qualitat de vida d’aquesta ciutat, i també és superior al de París (85,6). Però quedem per sota de Varsovià (94), Londres (92,5) o Munic que seria una ciutat de referència per a Barcelona en molts aspectes (96,5). Munic sap mantenir un bon equilibri entre dinamisme tècnic i empresarial de la qualitat de vida i bon nivell cultural i esportiu . A escala peninsular, estem pràcticament igual que Lisboa (88,4) i per sota de Màlaga (93,1).
Els factors més crítics de Barcelona (escala 1 a 100). Font: Report on the Quality of life in European cities
| Facilitat per trobar feina | 17 |
| Qualitat de l’aire | 37 |
| Nivell de soroll | 43 |
| Satisfacció administracions locals | 45 |
| Ús del transport públic | 48 |
